El paper dels col·legis professionals en risc

Els col·legis professionals tenen, al nostre país i a molts altres, un paper cabdal en tot allò que concerneix la prestació de serveis professionals. Les diferents entitats representen, en el seu conjunt, un nombre importants de professionals de molts àmbits amb una gran influència per a la nostra societat i la nostra economia i que són extremadament necessaris per al bon funcionament d’un Estat. Qui pot negar la importància de tenir un cos d’advocats, d’economistes, d’enginyers, d’arquitectes (entre altres) preparats, formats i amb prou capacitat per actuar amb professionalitat en els seus diferents àmbits? O poder comptar amb metges o professionals adscrits dins els diferents col·legis de la salut per atendre les necessitats sanitàries dels nostres ciutadans?

Per a qualsevol persona, la resposta a aquestes preguntes ha de ser un ‘sí’ rotund. I en el compliment d’aquests objectius hi juguen un paper fonamental els diferents col·legis, com a garants de la qualitat dels serveis que ofereixen els seus afiliats, de l’autoregulació de la professió i en l’establiment dels requisits necessaris per a la col·legiació i l’exercici professional. Per això, ens decep que el Govern de Demòcrates per Andorra (DA) hagi entrat a tràmit una modificació legislativa que no té altre objectiu que habilitar a l’executiu que pugui concedir autoritzacions de forma discrecional per exercir al país a persones que no estarien en condicions de ser admeses pels col·legis professionals respectius o bé que no complirien altres requisits claus com ara el de la nacionalitat o la residència.

Un canvi legal que es va tramitar sense haver-ho comentat prèviament ni amb els col·legis professionals ni amb la resta de forces parlamentàries. Una modificació que, tot ho apunta així, té casos concrets als darrere, alguns dels quals sembla que són persones amb proximitat a DA amb els quals tot apunta que hi ha un compromís polític de crear un forat legislatiu per poder acabar exercint al país quan, llei actual a la mà, no ho podrien fer.

De fet, si tenim en compte que la llei es va entrar a tràmit al final d’estiu sense preavís i amb uns pretextos i explicacions que finalment s’ha demostrat no eren els veritables, arribem també a l’objectiu perseguit amb el canvi que es vol tirar endavant i que respon a exigències o compromisos davant casos concrets.

Es tracta d’un joc molt perillós: que un Govern pretengui actuar de forma discrecional menystenint i buscant la fórmula, de forma clara, d’esquivar el paper dels col·legis professionals. De fet, la situació fins i tot pot ser encara més greu, ja que no són poques les veus autoritzades a DA i que estan en posició de prendre decisions rellevants que no s’amaguen de dir i considerar que els “col·legis professionals no serveixen per a res”.

Nosaltres, en canvi, tenim molt clar que tot allò exposat no és admissible de cap manera. Ho hem expressat sense fissures en cadascuna de les reunions que hem mantingut amb les entitats o amb el col·legi de col·legis –trobades en les quals hem pogut copsar la gran preocupació existent tant pel fons com per la forma del canvi legal. També, lògicament, ho hem traslladat a les esmenes a l’articulat que ara fa unes setmanes vam presentar al text esmentat.

Un cop analitzades les esmenes presentades per DA seguim constatant que hi ha la voluntat de deixar portes obertes a l’exercici professional sense col·legiació, fet que és del tot coherent amb la voluntat inicial del projecte de llei com hem explicat abans. Nosaltres defensem que els col·legis han de poder emetre un informe vinculant, que s’ha d’exigir sempre i en tots els casos en què, via decret, Govern vulgui concedir una autorització per treballar i exercir al país. És la forma d’assegurar que aquestes entitats poden complir la seva funció clau de control de qualitat i de requisits mínims de formació dels serveis que es faciliten per part dels diferents professionals liberals als nostres ciutadans i de no permetre la discrecionalitat perseguida per una i altra via per l’actual Govern.