Les vostres inquietuds també són les nostres

Escric aquest article unes hores abans de la manifestació que va tenir lloc ahir al centre d’Andorra la Vella. I, per tant, ho faig sense conèixer el nombre de participants que van prendre part en la concentració. No em cal saber si a la manifestació hi hauran anat 300, 1.000, 2.000 o 3.000 persones per manifestar la meva comprensió per les raons i els sentiments que han portat aquestes persones a manifestar-se. Raons la major part de les quals es van començar a gestar a principis dels anys 2000 i es van fer evidents amb l’inici de la crisi l’any 2006.

Al llarg dels últims anys Andorra ha passat per una profunda recessió i, tot i que la crisi –com a tal– ja fa algun temps que ha quedat enrere, algunes de les seves conseqüències encara es deixen notar sobre bona part de la ciutadania. Fins i tot en època de creixement econòmic es produeixen situacions que poden posar en risc la cohesió social i el benestar de moltes persones.

És per això que, des que l’any 2011 Demòcrates per Andorra va començar a governar, hem estat treballant per aportar solucions realistes als problemes que afecten i preocupen a les persones que en alguns casos potser no arribaran a resoldre del tot la problemàtica, però que no seran promeses que no es poden complir.

Deia que fins i tot en època de creixement econòmic com l’actual, cal vetllar per la cohesió i la inclusió. En el cas de la problemàtica de l’habitatge en tenim un exemple clar. La manca d’habitatge de lloguer i l’augment dels preus és una conseqüència directa de la millora econòmica; però no podem deixar que aquest augment dificulti la vida d’alguns dels nostres conciutadans. És per això que els Demòcrates hem impulsat una llei transversal de mesures urgents encaminada a promoure l’habitatge de lloguer a mitjà termini.

Una llei que no inclou mesures cridaneres, com posar un topall màxim als lloguers, perquè aquestes mesures s’han demostrat contraproduents arreu on s’han aplicat. Mesures, val a dir, que ni els governs més progressistes d’Europa estan proposant. Però sí que incorpora mesures perquè habitatges que avui estan fora del mercat de lloguer residencial hi tornin a estar.

La setmana passada, el Xavier Espot deia que tant important és que l’economia creixi com saber com creix. No volem que el creixement econòmic es faci a costa de desigualtat o exclusió. Sabem que la bretxa salarial entre homes i dones és una de les principals xacres a combatre en l’àmbit laboral. I és per això que la llei d’igualtat, inclou mesures per lluitar contra la desigualtat salarial per raó de sexe.

Cal vetllar sempre per les condicions de vida d’aquelles persones que ja no estan dins del mercat laboral i viuen d’una pensió. En els últims anys, gràcies a mesures impulsades per Demòcrates, hem equiparat les pensions de solidaritat de la gent gran per tal de garantir que cap persona al nostre país hagi de viure per sota del llindar econòmic de cohesió social, que s’equipara al salari mínim.

En aquest sentit, el mes de gener vinent s’incrementarà per quart any consecutiu el salari mínim i, amb ell, les pensions de solidaritat i altres ajuts socials.

Una altra qüestió són les lleis laborals aprovades la setmana passada per part de pràcticament tots els grups parlamentaris. En aquest sentit, i des del respecte a les persones que ahir es van manifestar, insisteixo que les lleis laborals aprovades no van en contra dels treballadors i en benefici dels empresaris. La llei planteja una rebaixa de la indemnització en cas de comiat improcedent equiparable a la dels països de l’entorn. Un tipus de comiat poc freqüent, ja que la figura més utilitzada és el comiat no causal, per al qual es manté la indemnització fins ara vigent. Així mateix, el preavís en cas de comiat s’ha reduït de tres mesos a un perquè havia perdut la funció que tenia inicialment i ja no s’utilitzava com a preavís, sinó com a part de la indemnització.

Però hi ha moltes més mesures que es tradueixen en una millora dels drets dels assalariats. S’augmenta la retribució per les hores extres, que arribaran en tots els casos a un suplement del 40%, tal i com demanava l’USDA, s’incrementen les tipologies de permisos, s’allarguen les baixes de maternitat i paternitat, que passen de 4 a 5 mesos i de 15 dies a un mes. Es regula per primer cop el dret de vaga. I els contractes laborals passen a ser tots per escrit, donant més seguretat als treballadors.

Pel que fa a la llei de seguretat pública, no restringeix drets sinó que s’equipara a les recomanacions emeses pel Consell d’Europa, l’organisme que vetlla per la prevalença dels drets humans en el nostre continent.

Des de Demòcrates per Andorra diem a les persones que es van manifestar ahir que les seves preocupacions també són les nostres, que els seus anhels i les seves esperances són les nostres. Treballem per garantir la cohesió social i la inclusió. I per això volem continuar –fins i tot accelerar– aquest procés en els temps que vindran.

* Eric Jover (President de Demòcrates per Andorra)