La millor benvinguda al turisme

Al capdavall de l’any tornem a sentir, en roda de premsa del ministre de Turisme, les explicacions sobre el nombre de turistes que han arribat al país des del mes de gener fins ara a les acaballes. I com cada vegada que parla d’estadístiques i de percentatges, hem de sentir la diferenciació entre els turistes que sojornen al Principat i el que anomenen “excursionistes”, referint-se a aquests últims com les persones que visiten Andorra però que no hi fan nit. I com totes les vegades que es fa aquesta diferència de denominació, ens entra una mena de malestar per haver de sentir dir excursionistes amb una poc justificada exactitud. Primer, perquè els excursionistes són les persones que fan excursions, bàsicament a peu, i així ho entenen arreu dels països de muntanya, com els alpins. Segon, perquè sap greu sentir parlar d’excursionistes com si fossin una categoria inferior de turistes, quan ja voldrien molts destins turístics de muntanya que hi arribessin excursionistes per tal de practicar l’excursionisme un, dos, tres, quatre, cinc, sis o els dies que els plagués. De fet, l’assignatura pendent d’Andorra en matèria de turisme és la promoció de l’excursionisme, del gaudir de la muntanya i la natura, oferint paquets ben ideats d’allotjament, ruta i guiatge, com es fa, repetim-ho, en les destinacions turístiques de muntanya de la resta de Pirineu i als Alps per excel·lència. Per això, quan surt el ministre de Turisme i torna com cada vegada que es fa recompte de visitant, amb la paraula excursionistes referint-se a qui arriba i marxa el mateix dia d’Andorra, no podem més que lamentar i sentir vergonya per un ús tan inadequat com en certa manera tocat d’un deix de menyspreu cap als turistes que no fan nit al Principat.

Costaria tan fer servir una altra caracterització dels turistes, sense incórrer a parlar sense propietat i a la lleugera d’excursionistes? Costa tant dir: hi ha hagut tres milions de turistes, dels quals, un milió ha pernoctat, ha fet nit, ha sojornat a Andorra, i els altres dos milions no han pernoctat, no han fet nit, no han sojornat a Andorra? Perquè fins i tot, fent-ho així, potser es podrien afinar més les estadístiques, i oferir percentatges realment interessants de cara a activar o repensar atractius per als visitants, per tal de donar la millor benvinguda al turisme. Perquè, posem el cas, tota la gent que són excursionistes de debò, que passen uns dies a Andorra voltant a peu pel país, si ens hem d’atendre a la distinció que fa el ministeri de Turisme, tota aquesta gent, que són uns quants milenars al cap de l’any, no deuen comptar enlloc.

A ells, als excursionistes de debò, els diem: benvinguts, benvolguts, apreciats, desitjats, somiats, esperats excursionistes: entreu en terra andorrana i moveu-vos-hi a gust. Agafeu la motxilla i amunt, fins al cel blau i l’horitzó de pics i de serrats. Respireu!, respireu l’aire de la muntanya, respireu el batec de la seva eternitat. Camineu, com millor us plagui, a ritme d’isard o a pas maimó. Mireu les raconades i albireu les llunyanies de l’altra riba. Contempleu com el sol es pon o com es lleva matiner. Esmorzeu el vostre entrepà de truita, de fuet, de formatge, del que sigui, del que us agradi, mentre comenteu amb qui us acompanya la ruta que teniu per davant. Esmorzeu en solitud l’esmorzar, mentre penseu endins vostre quina és la sort de poder trescar per la pell de la terra andorrana.

Hem de creure que la manera de mal anomenar els visitants que no sojornen al país com a excursionistes respon als criteris de les empreses assessores que realitzen el cuinat de les estadístiques i que fan servir el terme excursionistes com una mena de comodí i ja m’atraparàs. I cada cop que s’han de rendir comptes, la mateixa relliscada, la mateixa cançó. Ja fora hora de dir les coses pel seu nom i parlar de turistes amb o sense pernoctació. Adoptant aquest criteri, potser s’entendria millor i tot el que representa de positiu el turisme i les motivacions per les quals visita –s’hi quedi a dormir o no– les Valls d’Andorra. Amb això passa més o menys com amb aquell eslògan que ja fa uns quants anys es va promocionar des del Govern, també de forma incorrecta: Cuida el turisme i cuidaràs el país. Perdoneu, però l’encertat i efectiu és dir: Cuidem el país i cuidarem el turisme, sense cap mena de dubte.