Només era un somni

Març del 2023, el cap de Govern, Pere López, enganxa el primer cartell electoral per a la campa­nya de les eleccions generals en les quals opta a la reelecció i ho fa com a favorit per repetir la majoria absoluta que sorprenentment va assolir en els comicis del 7 d’abril del 2019. Ningú s’esperava la majoria absoluta del PS, com ningú va vaticinar l’enfonsament de DA i els mals resultats dels partits de dreta, que van portar l’ara Partit Socialista d’Andorra a gaudir de la còmoda majoria parlamentària que li ha permès fer realitat les promeses electorals més delicades. En pocs mesos de legislatura va obrir el meló més polèmic: la legalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics. El debat al Consell General va ser intens, però els parlamentaris de l’encara Partit Socialdemòcrata ho van aprovar malgrat l’espasa de Dàmocles de la fi del Coprincipat. El bisbe es va negar a signar la llei, però, per sorpresa de tots, va decidir seguir com a cap d’Estat. I també sorprenentment ningú va portar la llei al Constitucional.

A partir d’aquí el PS, que en el congrés ordinari que va fer el 2021 va decidir que la formació i el poble ja eren prou madurs per acceptar que es passés a dir Partit Socialista, va aprovar ràpidament, permetent el debat i acceptant la gran majoria de les esmenes de l’oposició, altres canvis legals polèmics del seu programa electoral. Un darrere a l’altre, el parlament va donar llum verd als projectes de llei per permetre la doble nacionalitat, per reduir els anys de residència per esdevenir andorrà i perquè els residents que fes cinc anys que eren al Principat poguessin votar a les comunals. No es va estar a temps de fer-ho abans de les del desembre del 2019, però ja votaran a les properes.

El PS, sempre arribant a acords amb l’oposició i escoltant els agents socials, va fer canvis a les lleis laborals aprovades pels demòcrates. També a la la llei de la funció pública. I tothom reconeix que les mesures aplicades amb referència a les polítiques socials i sanitàries han permès salvar el sistema de l’Estat del benestar. Quant a les pensions, encara estan en perill, però les reformes engegades sembla que van pel bon camí.

I quan López enganxava el cartell em vaig despertar, no era el 2023, sinó el matí d’ahir. El PS no manava i encara quedaven 4 mesos per a les eleccions. Aquest somni dolç, però, encara es pot complir. El que no sé és si el PS es troba en la situació que vaig somiar i si algun dia manen de manera efectiva tindran la valentia de fer tot el que han promès.

I que ningú busqui en aquest article una defensa de les polítiques de la dreta. Perquè políticament em trobo més a prop de la mal anomenada esquerra radical.