Cine interactiu

Netflix, la plataforma de cine en streaming, va posar a disposició dels seus clients, el 28 de desembre passat –i no és una innocentada–, la primera pel·lícula interactiva, un film on l’espectador pot escollir diferents opcions que condicionaran de forma definitiva el final de la trama.

Abans de continuar. Els que disposin de Netflix poden llegir tranquils que no es faré cap tipus d’spoiler sobre el que succeirà o no a la història.

Bandersnatch és una pel·lícula que s’emmarca en Black Mirror, una sèrie futurista que fins al moment comptava amb quatre temporades amb episodis que estaven força bé per als amants de la ciència-ficció.

Bandersnatch, com a experiència, supera tots els capítols anteriors perquè la interacció de l’espectador és fonamental a la història; de fet ens trobem davant d’una nova forma d’expressar el cinema que òbviament comptarà amb els seus partidaris i detractors.

Vaig veure la pel·lícula l’últim dia de l’any, i, almenys a casa, l’experiència va resultar diferent i entretinguda, tot i que, almenys pel moment, no m’entusiasma. M’agrada, però també em provoca una sensació que no m’acaba de convèncer. Prefereixo una pel·lícula convencional amb final obert. La imaginació pot volar més lliurement.

Retornant a Black Mirror, un cop s’acaba la pel·lícula tens l’opció d’explorar d’altres finals, però és obvi que no pots arribar a tots perquè les alternatives són múltiples, com si es tractés d’un joc de rol, o d’una d’aquelles novel·les alternatives on l’elecció que feies en un moment determinat et portava a una pàgina o altra. Òbviament en una pel·lícula, amb bon pressupost, tal és el cas del patrocini de Netflix, les opcions són múltiples i, per tant, tal com ells mateixos anuncien, Bandersnatch és una trama amb múltiples finals. Tot dependrà del que l’espectador esculli.

S’ha de tenir en compte que les decisions no sempre són transcendents; és a dir, i sols poso exemples que no són reals, que qui mira la pel·lícula decideix si tal o tal altre personatge en entrar en un supermercat compra un paquet de caramels o de tabac, o si en arribar a determinat lloc entra per la porta de l’esquerra o de la dreta, o si agafa el cotxe o decideix anar a peu... i seguint amb la trama inventada, pot passar que si va a peu es trobi amb un vell amic, mentre que si va amb cotxe tingui un accident. Una cosa o l’altra modifiquen absolutament el contingut de la trama i la durada de la pel·lícula.

S’imaginen una sèrie com Joc de Trons, de la qual n’està previst el final el pròxim any, amb diferents finals? Resultaria estrany, però almenys, sempre en trobaríem el final que s’adaptés millor a les preferències de cadascú.

Té futur el cinema interactiu? És una pregunta de difícil resposta. Però a la vista aquesta primera experiència tot apunta que encara hi ha molt per explorar.

Benvinguts al futur. Que tinguin una bona entrada al 2019.