Les eleccions europees i Andorra

El ja proper diumenge 26 de maig del 2019 se celebraran les eleccions al Parlament de la Unió Europea (UE), que s’albiren transcendentals per al seu futur, en què imperen els valors de la unitat –encara que millorable–, la moneda única (l’euro), la democràcia i els drets humans, com a garants de tota la Unió i cada país en particular.

Les relacions d’Andorra amb la UE es basen en una unió duanera. En podríem dir una relació de mínims. No em ficaré en quins punts cal avançar o no. Però sí que us puc assegurar que encara que no voteu diumenge 26 de maig també us pot afectar. I molt.

Està en joc, ja ho sabeu, la probable –i lamentable– sortida de la Gran Bretanya, que reduirà els països que la formen ara per ara de 28 a 27. Vull viure per veure com si es materialitza el Brexit demanin poder-hi tornar a entrar.

Les properes eleccions la Unió Europea s’hi juga molt. I més que mai per l’alarmant crescuda de l’extrema dreta a molts països. El darrer cas a Espanya amb Vox, que pretén ressuscitar l’esperit i les formes del dictador Franco.

La passada crisi econòmica i l’onada d’immigrants han conreat el terreny per a personatges com la francesa Marine Le Pen, Matteo Salvini (de la Lliga Nord a Itàlia), Sebastian Kurz (canceller austríac) o Nigel Farange (de la Gran Bretanya). Només ens faltava Steve Bannon, un nord-americà impulsor de The Moviment, un club d’extrema dreta que pretén ni més ni menys que exportar la filosofia de l’imprevisible, i el demagog republicà Donald Trump, actual president dels Estats Units d’Amèrica, que critica la UE i la voldria desunida i feble. Tots plegats (a qui cal sumar el PP de Pablo Casado, que competeix amb Vox, que se li està menjant l’electorat) voldrien una Unió desunida en què els governs recuperessin les poques competències que han transferit per fer una Europa més forta i més pròspera. La unió fa la força, diu el refrany, i si aquests il·luminats aconsegueixen guanyar a casa seva i sortir elegits diputats del proper Parlament de la UE, estem ben arreglats.

Cal una reacció dels que defensen una major cohesió, una Unió Europea més unida, amb més competències. I que el missatge arribi a tot arreu amb força i claredat.

Estan cridats a votar milions de persones majors de 18 anys, als 28 o 27 països que la formen, homes i dones, joves i vells. Cal mobilitzar tothom.

Els enemics no descansen i Steve Bannon i Mischaël Modrikamen, aquest darrer un advocat belga considerat la mà dreta del primer, han realitzat una volta per Europa cercant aliats per al seu projecte: s’han entrevistat amb l’italià Salvini i amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i a la seva agenda hi ha entrevistes amb membres de l’extrema dreta danesa i finlandesa.

Tant Bannon com Modrikamen admiren el nou líder del PP espanyol, Pablo Casado, el qual s’ha reencarnat amb l’esperit de José María Aznar i les seves essències més conservadores. Un Pablo Casado el partit del qual ha estat un dels pocs que s’han alineat amb l’extrema dreta actual al Parlament europeu i no van donar suport al vot de censura a l’Hongria d’Orbán.

A més, Modrikamen ha manifestat fa pocs dies que “hi ha hagut un Brexit, hi ha Trump, i la insurgència populista és mundial”, i que cal organitzar-la també en l’àmbit mundial. Ell i Bannon aspiren a formar un grup, The Movement, d’extrema dreta potent un cop s’hagin celebrat les eleccions al Parlament europeu el 26 de maig d’aquest any. Volen que la metàstasi s’escampi arreu.

És a dir, que si se’n surten –situació ara per ara poc probable– volen convertir aquest moviment en una “infraestructura de victòria” i facilitar una formació sòlida i d’abast mundial per unir els populistes d’extrema dreta i, si es dona el cas, també amb populistes d’esquerres, com ha passat a Itàlia amb Salvini i Di Maio.

Us imagineu que guanyin? Veuríem la descomposició d’una UE que tant ha costat de construir, que bo i que és imperfecta –per poc europeista– és una potència mundial i que defensa uns valors socials i econòmics que l’han convertit en un lloc on milers d’immigrants es juguen la vida per poder viure i refer les seves vides.

La UE se la juga, i molt, a les properes eleccions del maig. Andorra, també.