Petits consells a Gerard Piqué

Ahir, després de dinar amb una bona amiga, vaig anar cap a la feina, conscient que havia de redactar aquest article d’opinió, pensant quina qüestió abordar. Dues idees em van venir al cap. Però si haig de ser honest, cap no em feia el pes.

El cos em demanava escriure sobre els articles d’opinió plens d’odi [envers els catalans que no pensen com ell] que publica setmanalment un opinador del diari gratuït del país. Parlo d’articles d’odi seguint al peu de la lletra la definició del Diccionari Manual de llengua catalana Vox (l’editorial, no el partit feixista espa­nyol). Odi: sentiment fort de rebuig o d’antipatia cap a algú o alguna cosa. Tot i que el cap em demanava posar articles racistes. Malgrat que odiar els catalans que no pensen com aquest columnista no entraria dins la definició de racisme del Vox (l’editorial, no el partit nazi espanyol). Racisme: doctrina que defensa la superioritat d’unes races per sobre d’unes altres o Tendència o actitud de menyspreu cap a persones que pertanyen a una raça diferent de la pròpia. En aquest cas tinc molt clar que ser català (tant independentista com no) no és pertànyer a cap raça. Tot i que ja fa uns mesos, després de comentar-li a una altra bona amiga l’actitud d’un policia espanyol envers dos aficionats que parlaven en català a la cua d’entrada a l’estadi on van jugar la darrera final de la Copa del Rei el Barça i el Sevilla, em va qualificar de racista la manera de fer de l’agent.

També podria haver parlat d’articles xenòfobs. El Diccionari Manual de llengua catalana Vox (l’editorial, no el partit que odia les dones, els estrangers i també els catalans que no pensen com ells) considera Xenofòbia: sentiment d’odi o de rebuig cap als estrangers i els seus costums. Però el columnista en qüestió és català i per molt autoodi que un pugui tenir pels seus orígens és molt difícil que un català odiï tots els catalans. O sí, no ho sé.

Tampoc em feia el pes l’altra qüestió meditada. Pensava titular: La sort de no ser andorrà i d’esquerres en aquestes eleccions pels pactes antinatura entre les forces poc o gens autoanomenades d’esquerres, com el PS i SDP, que molts cops sembla que vulguin amagar que, en teoria, la seva ideologia dista molt de la dreta andorrana. Aquests sí que tenen sort! Els andorrans de dretes tindran molt per escollir el 7 d’abril. I al pobre andorrà d’esquerres que li provoqui basques veure el PS i SDP pactant amb liberals, només li quedarà Podem. I sembla que el Podem local està molt lluny del 15-M.

Descartats aquests dos temes, em vaig decidir, ja davant del teclat, a escriure sobre la qüestió de moda: l’FC Andorra de Gerard Piqué. I, per què no, donar-li algun consell al central català. Un que no havia pensat, i del qual tampoc entraré a comentar res, m’ha dit que li transmeti al blaugrana des d’aquestes línies que estic segur que no llegirà una altra bona amiga (en tinc tres almenys). Piqué: no t’ajuntis amb uns empresaris amb un gran maldecap financer, un dels quals amb passat blaugrana.

De Gerard a Gerard: aquí tens els meus consells. El nou estadi s’ha de construir al port d’Envalira. A 2.408 metres d’altitud no tindrem rival a casa. Bolívia va arribar al Mundial gràcies al factor camp. I cal pensar en gran. El nou metro entre Porta i el Pas de la Casa obrirà el mercat del futbol espanyol als seguidors de l’Arieja i també als de la Cerdanya nord-catalana. Per als seguidors més espanyolistes dos noms: Oleguer Presas (cupaire) per xiular-lo i Dani Ceballos (amb antics tuits com “Mee da una verguenza la tremenda pitada al himno español tendria que caer un bonba en la grada y mata a todo los perro catalanes y bizcaino”) per aplaudir-lo. Per als indepes també serveix: aplaudir a Presas i xiular a Ceballos. I per a la comunitat portuguesa, dos o tres jugadors lusitans de renom. CR7 atrauria igualment portuguesos, culerada i merengons.

I per als andorrans de soca-rel? Compartir sinergies amb el VPC Andorra. Reforçar l’equip de rugbi i, per què no, impulsar-lo fins al Top-14 francès. Seria molt bonic un VPC-Stade Toulousain com a prèvia d’un FC Andorra-Benfica de Champions.

Facis el que facis. De Gerard a Gerard. Tant de bo surti bé el projecte del nou FC Andorra.