Sostenibilitat, professionalitat i modernitat a la Funció Pública del futur

La votació al Consell General del projecte de llei de la Funció Pública ha revifat el debat vinculat a l’administració i els seus treballadors. Les dues darreres legislatures s’han dut a terme dues reformes per assegurar la sostenibilitat de la Funció Pública i introduir a la gestió pública paràmetres avançats i moderns.

El primer gran debat va sorgir el 2014 amb la Llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la Funció Pública. Una normativa que venia precedida d’un model inviable econòmicament, que es va implementar sense fer els càlculs del cost que suposaria i sense aprovisionar ni un sol euro per garantir el pagament dels compromisos contrets. Una mesura amable però impossible de mantenir en el temps.

Amb la llei del 2014 es preservava que els treballadors públics tinguessin un complement de jubilació que els permetés garantir una pensió del 60% del seu darrer salari. Així es va configurar un model, a imatge dels països més avançats en la matèria, sota la teoria dels tres pilars: un pla de pensions públic, un pla de jubilació amb aportacions de l’empresa i un pla d’aportació personal. Després de quatre anys el fons de pensions ja té 28 milions d’euros –21,5 aportats per l’administració i 6,5 pels treballadors– i substitueix un model anterior que només comptava amb bones intencions.

El segon debat s’origina amb la nova llei de la Funció Pública, que té la voluntat de conjugar sostenibilitat, professionalitat i modernitat. La llei preveu un règim retributiu sostenible, que passa de triennis a quinquennis en el complement d’antiguitat, però implementa un sistema d’incentius actualitzat i modernitzat, que prima el talent, el compromís i la professionalitat del treballador públic, i que substitueix el model de gestió de l’acompliment de l’any 2000, que, tot just uns anys després d’entrar en vigor, es va haver de suspendre per inassolible. Amb la nova llei, a més, es defineix una carrera professional per a tots els treballadors públics que potencia la formació continuada, introdueix mecanismes de promoció horitzontal i vertical, i acompleix una reclamació històrica: la mobilitat entre administracions.

La nova llei també incorpora elements de flexibilitat en la jornada laboral i la possibilitat de treballar a temps parcial, dignifica les places cobertes per eventuals i reconeix l’experiència adquirida mentre s’ha ocupat aquesta plaça i, a més, eleva a element prioritari les mesures de seguretat i salut en el treball. En definitiva, la normativa esdevé una millora evident.

A més d’aquestes mesures, també ha estat un salt qualitatiu la regulació dels cossos especials de l’administració general, amb les modificacions de la Llei del cos de policia i del cos penitenciari i l’aprovació de la Llei del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments, totes elles del 2017. Les dues primeres actualitzaven lleis que havien quedat desfasades i la tercera dotava de llei pròpia un cos que feia anys que reclamava ser regulat. Preveiem completar aquest cercle amb l’aprovació del projecte de llei del cos d’educació i el del cos diplomàtic, que estan a tràmit parlamentari. Només mancarà la regulació de l’advocacia de l’Estat, i es farà un pas definitiu cap a una Funció Pública capdavantera i sostenible, tal com han reivindicat durant tants anys els treballadors públics.

Així doncs, durant els darrers vuit anys de Govern demòcrata s’ha fet un notable avenç, sobretot tenint en compte els antecedents. Després de la Llei de la Funció Pública de l’any 2000 es va produir un període d’onze anys de sequera en què no es van dur a terme els desplegaments reglamentaris previstos i només es va abordar el marc legislatiu, de manera parcial, amb la Llei del cos de policia (2004) i la del cos penitenciari (2007), i es va deixar sense efectes el sistema d’avaluació de l’acompliment per insostenible. Paral·lelament van anar creixent els compromisos de jubilació sense fer cap provisió econòmica que els fes viables.

L’experiència ens diu que no fer res pot donar rèdit electoral a curt termini entre els treballadors públics, però a la llarga posa en perill la viabilitat dels serveis i l’administració pública i planta la llavor de tensions que més tard o més d’hora hauran de gestionar els governs. DA ha optat per fer front a un tema tan complex com aquest, que pot tenir cost electoral a curt termini, però a la llarga garanteix un futur sostenible i segur de la Funció Pública, que preserva els llocs de treball de les persones que la componen.