Escudella barrejada de polítics

Al Foc i Lloc de dilluns passat, Delfí Roca ens oferia un article justificador de l’aliança, bigarrada i rocambolesca, que s’anuncia de fa dies entre Liberals d’Andorra i el Partit Socialdemòcrata, passant de puntetes sobre aquesta unió i abocant lloances als seus correligionaris de Socialdemocràcia i Progrés, presentant-los com l’ungüent màgic que farà una bona junció entre els liberals i els socialdemòcrates: “Els progressistes d’SDP són l’ingredient imprescindible per vertebrar un projecte polític, de redreçament i progrés del país; que són el disc intervertebral entre les altres dues formacions.” És a dir, que “el disc intervertebral” patent SDP, servirà per adreçar l’espinada torta i minorar l’artrosi de Liberals d’Andorra i del Partit Socialdemòcrata i, de passada, ser la medicina salvadora d’Andorra. Perquè dit com ho deia el Delfí dilluns, semblava que SDP formaria també llista amb els altres dos partits, erigint-se com l’ingredient SDP (així titulava el Delfí Roca el seu article), el qual serviria per acabar de fer bullir l’escudella barrejada entre les tres formacions. El fumeral que en podria sortir i les flaires despreses podrien ser de ressonàncies històriques, dignes de figurar als tractats de politologia pràctica, perquè la teoria no va pas per aquí. Ho diem en condicional, “podria”, perquè no van trigar ni 72 a sortir veus autoritzades del SDP a desmuntar el joc de tractament de mal d’esquena i ossos que proposava –fent també un joc de mans– el Delfí Roca, i dir que ells (SDP) juguen sols amb el seu “Exin Castillos” i al capdamunt de la torre més alta hi oneja la bandera de SDP. I que la proposta de Liberals d’Andorra no l’acaben de veure clara, encara que fa només uns mesos va ser SDP qui va a anar a tocar la porta de Liberals d’Andorra per anar plegats a les properes eleccions al Consell General per desbancar Demòcrates per Andorra. En aquella ocasió, l’abanderament que s’olorava el tornaria a protagonitzar Jaume Bartumeu, que va fer posar sobre la taula als Liberals la condició que Bartumeu no fos qui passés al davant de SDP a les llistes i que així en podrien parlar. Però ara que SDP fa passar al davant a Josep Roig, deixant a un costat Jaume Bartumeu, que és el que volien els Liberals, resulta que SDP no vol anar en coalició, com ho havien demanat.

Ens podríem entretenir a repassar la premsa de dos anys ençà, plena de comentaris embolicats amb caramels salats o amb dards enverinats llençats directament entre uns i altres, els quals anuncien aliança electoral: Liberals d’Andorra, Partit Socialdemòcrata i, potser, perquè encara hi ha mar de fons i poden canviar de parer, Socialdemocràcia i Progrés. Però es veu que a l’hora d’esgarrapar els escons es poden confeccionar les més heterogènies i dispars receptes culinàries, encara que siguin provatures que poden esgarrar la menja i, sense pensar en els gustos i les intoleràncies dels qui hauran de tastar i donar per bona l’escudella barrejada, la soferta ciutadania que ja en comença a estar farta, sense haver ni tan sols provat una cullerada d’aquesta escudella. Com es pot presentar una vianda, una proposta amb ingredients que no casen? És com si fem una torrada i hi posem sal i sucre, donant com a resultat un gust per deixar-la estar a la primera mossegada. I encara més enrevessat d’entendre és una coalició entre un partit que escora cap a la dreta i un que escora cap a l’esquerra per fer fora un partit de centre com és Demòcrates per Andorra. Perquè si es tractés de fer un nou agrupament de centre per omplir l’espai de DA encara s’entendria, però voler remar una fila de rems en una direcció i l’altra en direcció contrària no farà moure la nau, només s’aconseguirà una mena de rotació insulsa i sense rumb ni embranzida. Se’ns dirà, com a excusa per justificar un menú electoral tan complicat de llegir i d’entendre, que l’escudella barrejada de polítics només serà servida a les llistes territorials, i que cada formació anirà amb la seva sola llista a nivell nacional. Doncs, encara pitjor, perquè qui ha de votar per elegir els consellers que més li plaguin ha de saber quins ingredients, quin grau de cocció i quins condiments li ofereixen, es tracti de la llista territorial o nacional. Si no, semblarà que a les nacionals s’ofereix carta i xampany del bo i, a les territorials, plat combinat reescalfat i sangria. Amb aquesta mena de fer, entre uns i altres només aconseguiran sentir-se dir amb ironia: “Posarem –del vostre tall– un bon tros a l’olla!”