20è aniversari de la Fundació Julià Reig

La Fundació Julià Reig va néixer l’any 1999, avui, 21 de gener, fa exactament 20 anys.

La Fundació és una iniciativa del meu pare, Òscar Ribas Reig. És una institució totalment privada, el patronat de la qual està format per membres de la nostra família.

La Fundació porta el nom en homenatge a Julià Reig Ribó, un dels prohoms que han treballat en favor del progrés i de la modernització del Principat. Julià Reig va ser un protagonista destacat, tant en la seva qualitat d’empresari i de banquer, com en la seva condició de polític prominent al servei del seu país. Moltes de les fites que avui hem adquirit tenen el seu origen en aquell esperit innovador de què va fer gala Julià Reig durant tota la seva vida política i empresarial, juntament amb el seu germà inseparable, col·laborador i amic Serafí.

Tal com diu Òscar Ribas, en el document de creació de la Fundació, “els qui hem rebut els fruits del seu llegat volem manifestar-nos sensibles a l’esperit d’obertura i de progrés que presidia el seu tarannà. I una d’aquestes manifestacions és la constitució d’una fundació que, sense ànim de lucre, fomenti i doni suport a iniciatives que sorgeixin de la societat civil andor­rana i que puguin tenir incidència real en l’efectiu progrés i obertura del Principat”.

En aquests 20 anys d’acció, la Fundació ha invertit en projectes prop de 14 milions d’euros.

Hem portat a terme un munt de projectes que podem agrupar en diferents tipus:

• Culturals

• Socials

• De recerca

• De cooperació internacional

No m’estendré a enumerar-los tots, encara que sí que voldria destacar algunes de les propostes que crec que defineixen bé el quefer de la Fundació.

El Museu del Tabac i la sala d’exposicions temporals ha estat potser el projecte més emblemàtic i més costos, tant en recursos humans com econòmics.

El Museu, en la seva exposició permanent, vol explicar què va significar la indústria del tabac en una Andorra, la de principi del segle XX, que va contribuir, juntament amb altres sectors, al tret de sortida del desenvolupament econòmic d’Andorra.

A la sala d’exposicions temporals hem pogut gaudir, fins el dia d’avui, de 46 mostres d’art. Hem exposat obres d’artistes importants com Dalí, Picasso, Rembrandt, Goya, Rivera, Sorolla, Calder o Niki de Saint Phalle; hem explicat moviments pictòrics com el surrealisme, l’impressionisme, l’art japonès i l’art a Portugal, o la recent, de gran èxit, sobre l’hiperrealisme. Les mostres en fotografia no han estat menors: Doisneau, Cartier-Bresson, National Geographic.

No ens hem oblidat d’Andorra i, per tant, també hi han tingut cabuda exposicions que expliquen el nostre país, com la que encara podeu visitar aquests dies, Biodiversitat, que hem portat a terme amb el departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra. Hem parlat dels deportats andor­rans als camps de concentració i hem donat a conèixer el fons fotogràfic d’Amadeu Bordalba amb imatges impactants de l’Andorra del 1900; hem il·lustrat el trist episodi dels aiguats del 1982; hem donat a conèixer la configuració del paisatge a Andorra i la riquesa natural de la qual gaudim.

Entre els projectes més emblemàtics, i que més estimem, hi ha la creació de l’OBSA, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andor­ra, que juntament amb altres institucions, pretén recolzar la recerca aplicada focalitzada en la problemàtica del canvi climàtic, les energies renovables, l’aigua i tantes altres qüestions que ens preocupen per fer del nostre, un territori sostenible.

No puc deixar de parlar dels diferents estudis que hem suportat sobre la qüestió social: els infants, els adolescents, la inclusió sociolaboral i les dones són alguns dels temes que hem tractat amb tècnics especialitzats en la matèria i que creiem que són un bon document i una eina de reflexió per als qui els toqui prendre decisions polítiques sobre aquestes problemàtiques.

La cooperació internacional és un altre dels nostres pilars. Muntanyencs per l’Himàlaia és una fundació que s’ocupa de la vida de més de 100 nois i noies al Nepal. Projecte, aquest, que sento tan a prop perquè el va impulsar el meu germà Oriol, amb amics de l’ànima! I Música per Viure, a Nicaragua, on la meva germana Judit va viure, i on va creure que amb la música es poden canviar moltes coses i millorar la convivència, tan necessària. Dos projectes ubicats a dos dels països més pobres del món i dedicats a la gent jove. És amb l’educació dels joves que podran avançar socialment.

L’emprenedoria i, concretament, l’emprenedoria social ha estat una de les ocupacions amb què ens veiem implicats aquests darrers anys. Andorra està plena de possibilitats que no se’ns poden escapar i els joves emprenedors han de poder desenvolupar a casa seva la seva activitat innovadora, amb seguretat i amb rigor. De moment podem confirmar la creació de dues empreses a les quals hem pogut assessorar en el seu pla d’empresa, que són Epic i Vital.

Horts Socials i Voluntaris per la natura, dos projectes més en què creiem que l’atenció a la millora de la vida de les persones mereix un impuls.

En l’edició també portem un munt de feina feta. Més de 20 volums editats: història, política, economia, dret... treballs de persones que s’han esforçat a investigar i posar negre sobre blanc les seves hipòtesis de treball, sempre amb la temàtica Andorra.

I l’Arxiu. Hem endreçat els documents personals de dues persones de la meva família que han tingut responsabilitats polítiques importants, com són Julià Reig Ribó i Òscar Ribas Reig. Un arxiu que consta de més de 15.000 documents, fins a la data d’avui.

Cal parlar també del fons fotogràfic Rafeló, amb més de 300 fotografies, que va realitzar el meu besavi Julià Reig Roqueta, en què podem gaudir d’imatges de l’Andorra de principis de segle i la seva gent.

I és evident que tot això no ho hauríem pogut fer sense la col·laboració i la participació d’un munt de persones i d’institucions. Moltes han estat les persones que ens han vingut a proposar projectes i accions amb la il·lusió que aquests puguin veure’s realitzats. A totes elles els vull agrair que hagin pensat que la Fundació Julià Reig mereixia la seva confiança per portar a terme la seva proposta. Algunes d’aquestes han reeixit, d’altres no. Per a tots ells un pensament avui, amb motiu del nostre 20è aniversari.

Tots aquests projectes, insisteixo, que són accions per tal de facilitar a la societat punts de reflexió, de coneixement, per tal de contribuir al millor desenvolupament d’Andorra.

* Déborah Ribas, Presidenta de la Fundació Julià Reig