La mediació: una eina per construir acords

Els conflictes són inherents a la humanitat i, per això, n’hem tingut, en tenim i segur que continuarem tenint conflictes al llarg de la nostra història. Usualment es donen perquè una part interpreta les coses diferent de com ho fa una altra i, a vegades, sigui per manca de comunicació, per orgull, per tossuderia o simplement per deixadesa, es creen unes friccions que, molt sovint, van creixent a mesura que passa el temps.

Per resoldre els conflictes hi ha moltes eines, i una d’aquestes és la Mediació. Bàsicament, i per donar una definició del que s’entén per mediació, seria dir que és un procés en el qual les persones, de forma voluntària, busquen acords que permetin gestionar les seves diferències mitjançant el diàleg, amb el suport d’una persona aliena al conflicte anomenada mediadora, que és neutral respecte a les parts i ha de fer-se en un entorn de respecte mutu i confidencialitat. La persona mediadora sempre vigila que es donin aquestes variables, especialment la del respecte, ja que en un entorn de conflicte s’acostuma a alçar la veu, cridar o, fins i tot, insultar, i això no és, en absolut, tolerable.

La gran majoria de conflictes es poden mediar sempre que les parts tinguin voluntat de trobar una solució gestionada per ells directament. Aquest fet és molt important per mostrar la gran importància que té la mediació, ja que dona a les parts el 100% del control per solucionar el conflicte. Això no passa pas, per exemple, en un judici, en què un batlle dictarà la sentència que estimi més adequada d’acord als fets que li han presentat.

També és important que la mediació comenci quan el conflicte està començant a ser important per les parts i no quan sigui una “guerra a mort” amb l’altra part, ja que no estarem emocionalment estables per ser constructius.

Una vegada coneixem més que és la mediació, l’altre punt important a recalcar és que els mediadors ajudem les parts per tal que construeixin la seva solució. Òbviament, per poder ajudar de la millor manera possible, hem de preparar-nos molt bé. Per aconseguir-ho hem de conèixer en profunditat diversos aspectes, i una mostra d’aquests poden ser els següents:

A) Què ha passat? –Es tracta de saber quins són els fets que han succeït. Lògicament, no serà el mateix un conflicte entre dos companys de la mateixa empresa que han tingut una “enganxada” puntual, que un conflicte amb el meu fill perquè no estudia, tant per la situació de les parts com pel context que es dóna.

B) Per què ha passat? –Aquest és un dels principals aspectes, ja que hem de conèixer molt bé quina és la causa arrel del conflicte, el seu abast i les seves implicacions directes i col·laterals. Com us podreu imaginar, com més acotat ho tinguem, més fàcil serà d’afrontar, gestionar i, sobretot, facilitar la seva solució per a les parts.

C) Com ha passat? –Hem de saber quina ha sigut “l’espurna” que l’ha encès, o potser revifat, així com conèixer la cronologia del mateix anant enrere en el temps, conjuntament amb les parts.

D) On ha passat? –Ha sigut a casa, a la feina, al col·legi..., perquè no és el mateix un conflicte a la meva feina amb un client que amb el meu company de futbol.

E) Ha sigut la primera vegada que passa (ex. el meu veí va fer una festa aquest dissabte) o és un conflicte recurrent que potser cada “x temps” ens torna a sorgir (ex. el meu veí cada dissabte fa una festa fins al tard)?, ja que l’enfocament inicial variarà depenent de si és un conflicte periòdic o puntual.

I així podríem seguir amb molts més exemples dels aspectes que els mediadors hem de tenir en compte abans de res; una bona preparació, que ens ajudarà a enfocar de la manera més positiva possible com aconseguir que les parts trobin la solució més idònia al seu conflicte. Si tenim tota aquesta informació, les possibilitats que les parts trobin solucions incrementarà considerablement.

Per aconseguir que puguem gaudir a Andorra d’aquesta eina de resolució de conflictes i de professionals qualificats per desenvolupar-la, s’està realitzant la segona edició d’un postgrau en mediació a la Universitat d’Andorra.

Tanmateix, el legislador ha completat el marc jurídic per impulsar-la amb diverses normes que li donen cos i força davant de tercers com són la llei 3/2018 de 22 de març de Mediació, que marca el protocol que s’ha de seguir quan es fa un procés de mediació; i el reglament del 19 de desembre, que la complementa i en què s’estipula com s’estructura el registre de mediadors i en què hauran d’estar inscrits tots els mediadors autoritzats per poder exercir la professió a Andorra. Tota aquesta normativa demostra la voluntat ferma del nostre Consell General d’impulsar la Mediació al nostre país.

I com no podia ser d’una altra manera, la mediació també té el seu dia i aquest és el 21 de gener, que és el Dia Europeu de la Mediació. Per tot, us animem a conèixer tot el que la mediació pot fer per a vosaltres.