Música comença per 'M', com Mozart i Mahler

Permeteu-me assenyalar una coincidència luctuosa: Mozart i Mahler, encara massa joves, van morir a Viena, bressol de la música, on van tenir lloc dos decisius episodis històrics: la Primera Escola de Viena, amb noms com Haydn, Beethoven i el propi Mozart, i la coneguda també com la Moderna Escola de Viena, a la primera meitat del segle XX, que liderava Arnold Schönberg amb els seus dos brillants deixebles Alban Berg i Anton Webern.

Gustav Mahler naixia l’any 1860, quan Mozart feia gairebé 70 anys que havia mort. Cap dels dos era pròpiament austríac; cal observar només el mapa polític d’aquell moment per veure que Salzburg –la localitat on vindria al món Mozart el 1756– formava part del Sacre Imperi Romà Germànic i que Kaliste, la Bohèmia annexionada per l’Imperi Austríac on obriria els ulls Mahler, és avui territori txec.

Coses en comú entre els dos creadors en trobaríem moltes més; també hi apreciaríem, però, diferències significatives: Mahler no va compondre òperes tot i que en va ser un gran director. No va escriure obres concertants ni sonates per a piano com Mozart però ambdós convergirien en el món simfònic i en el de la veu; són més, doncs, les coincidències que no pas les divergències.

Dijous vinent, quan faltaran tres dies per commemorar el 263è aniversari del naixement de Wolfgang Amadeus, la Camerata del Royal Concertgebouw d’Amsterdam –un selecte grup d’una de les millors orquestres simfòniques d’Europa– interpretarà el celebèrrim Concert per a piano KV 488 de l’autor de La flauta màgica i La quarta simfonia de Gustav Mahler.

La quarta simfonia del bohemi va ser escrita entre el 1899 i el 1900 i la versió per a orquestra de cambra que escoltarem a Andorra es deu a Erwin Stein, un compositor també austríac que recull a la perfecció l’univers sonor i espiritual de Mahler, qui, un 25 de novembre del 1901, l’estrenaria des del podi a la ciutat de Munic. Convé recordar, no obstant això, el que apuntava la seva dona, Alma: l’autèntica estrena emocional va tenir lloc tres anys més tard a Amsterdam, precisament amb l’orquestra del Concertgebouw.

Gustav Mahler, a banda de ser una figura inqüestionable de la composició, va ser un dels directors d’orquestra més aclamats, faceta que va iniciar quan només tenia 20 anys; naturalment Mozart i Wagner figuraven entre els seus autors preferits. És amb el Tristany i Isolda del teutó que Mahler debutaria al Metropolitan Opera House de Nova York el dia de Cap d’Any del 1908.

A la ciutat dels gratacels seria apreciat i estimat tot i que hagués de compartir podi amb un altre gegant de la direcció amb mal caràcter: l’italià Arturo Toscanini.

El 22 de maig del 1911 Mahler era enterrat al cementiri de Grinzing. La seva muller, Alma, que a partir del 1915 es convertiria en la senyora Gropius, no hi era present, però sí Arnold Schönberg, que venerava Mahler, i el pintor Gustav Klimt.

* Josep Maria Escribano Casaldàliga, Director artístic de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella MoraBanc