Jo hi seré el dia 26 a les dotze del migdia

No cal dir-ho ni expressar-ho més fort, i evidentment que en cap altre lloc se m’ocorreria estar, perquè després de tot el que hem patit en tots els actes de maltractament que hem viscut fins ara i en els quals la impotència era l’emoció preponderant i a la qual ens havíem de sotmetre d’una manera tan desesperant, on ja no calien paraules, sinó estats emocionals, en el quals no sabies si plorar, llançar la tovallola o sentir una ràbia que et corcava per dins perquè, senzillament, no tenies contra qui dirigir-la. I sí, d’això es tracta també, no només d’un menyscabament de la llei en la qual es basaven les nostres esperances i anhels per no reviure, una vegada i una altra, aquests sentiments d’ impotència, en els quals un no vol conformar-se amb la inoperància dels fets, i és per aquí on la paciència té un final, i aquesta arriba quan dius aquestes paraules: “Ja no més”, i en això va inclòs no només crear una sèrie de paraules que estiguin emmarcades bellament en una llei llegible i a l’abast de tothom perquè, com a mínim, sigui nota de referència per als que ens importa aquest tema, sinó que sigui també una taula de fusta on les lletres han estat tallades profundament perquè siguin inconfusiblement lletrejades pels lleugers d’esperit, pels que donant un acte de benevolència als que han maltractat donen l’esquena a la veritable justícia, perquè la justícia no és només donar una lleu nota repressiva per una malifeta dels que són ignorants dels seus actes, sinó donar una resposta ferma en la dimensió que requereix la proporcionalitat d’aquests actes, i que consolidi per la resta d’ignorants futuribles un marc prou punidor que serveixi d’avís per als que s’obliden ràpidament que els seus actes tenen unes conseqüències funestes per als que no s’ho mereixen. Perquè no només estem parlant de jurisprudència i lleis, sinó d’emocions i sentiments dels que patim la vulneració i indefensió dels que no essent humans, han de suportar certs d’aquests individus perquè no els queda un altre remei, i això també és injustícia, perquè sabent que senten i que són éssers emocionals, han de suportar la ignomínia dels maltractaments en les pròpies carns, i qui els hauria de protegir i defensar no veu en això un acte excessivament aberrant i inhumà pel fet potser, potser que siguin animals, perquè si és així, aquí podria estar un dels punts clau d’aquesta història.

Us faig un petit relat: imagineu que algú tanca una persona en un apartament sense menjar i aigua durant un temps, i acaba morint després de molt patiment per desnutrició i deshidratació sense que ningú l’hagi escoltat cridar, plorar ni gemegar. A aquesta persona se la condemnaria, si hi ha fets comprovats, segons un delicte major, a una pena de no sé quants anys de presó, i estic segur que a ningú se li ocorreria una rebaixa de la pena o minimització per motius diversos, que en aquest cas podrien ser: l’home es va deixar la clau, potser no va pensar prou en aquella persona, va marxar uns dies i es va oblidar d’anar al supermercat, no tenia prou diners per comprar menjar, té amnèsia permanent i s’oblida de coses... Ara baixem un escalafó i ho extrapolem al cas dels dos animals morts com el cas relatat anteriorment, evidentment seria un delicte menor i un cas de maltractament perquè no és equiparable, però ara va la pregunta, per què aquí sí que es rebaixa la pena?, quina causa intrínseca va portar a fer això?, si ja els fiquem per sota en el grau de delicte perquè no són humans (en algunes coses això d’estar per sota és pura rialla), per què llavors encara l’empolvorem fins que quedi poc més que una traça iniqua de la pena que hauria d’haver estat?

Crec que no puc dir gran cosa més de la motivació que ens porta a fer aquest acte de manifestar-nos el 26 de gener a les dotze del migdia, l’emplaçament de trobada és al carrer Prat de la Creu, número 15, entre el pont i la botiga de mobles, ho teniu tot al Facebook de Laika.

Si comencem a protegir de veritat la vida en tota la seva amplitud i no la desvirtuem segons la seva procedència, haurem fet un pas important en una societat més civilitzada i justa.