La tribuna
Cita de Joan
Una sentència més que difícil de rebatre en tan sols set paraules
No és de Sant Joan, sinó de Joan Massa, al final de l’article de fa unes setmanes en aquestes mateixes pàgines. No és un dels quatre evangelistes però posseeix una àmplia cultura infreqüent en aquests temps que corren; des del catolicisme abraça la filosofia, la història, el dret, tot sobre Andorra, va ser un dels pares de la Constitució i, en definitiva, navega còmode per l’oceà de les humanitats, amb humanisme.
Ja vam recollir en un dels Vuitanta-dos dies d’octubre, la constatació per Josep Enric Dallerès de fins a quin punt avui és difícil esbrinar les certeses a través dels mitjans de comunicació, fins i tot dels establerts i que conserven la confiança de l’audiència. Queden ben lluny aquells temps on “ho diu el diari” equivalia a un certificat d’autenticitat.
Doncs bé, el Joan rematava l’article de referència amb aquesta frase lapidària: “Més informació no vol dir més veritat.” És una certificació més de com, amb una saturació comunicativa mai coneguda, que ens arriba pels més diversos canals de la virtualitat, cada vegada s’estén més la plaga de les anomenades fake news, anglicisme eufemístic per a notícies falses o, més aviat i literalment, notícies frau.
Sovint, aquestes mentides no són fruit de la ignorància, ni una senzilla errada. Arriben en difusió multiplicada amb intenció de manipular qui les rep, moltes vegades fomentant els instints més bàsics i irracionals: xenofòbia, racisme, masclisme, totalitarismes… o justificant accions injustificables, des dels poders o des de les revoltes.
Els periodistes conscients, aquells que encara intenten (intentem) treballar amb el màxim rigor, amb documentació fiable en suport de qualsevol afirmació o descripció de fet, es troben avergonyits davant la lleugeresa, en massa casos acompanyada de mala fe, de tants com es diuen col·legues de professió sense merèixer el nom.
Va quedar dit alguna altra vegada que l’objectivitat és quelcom impossible de trobar en un comunicador en tant que persona, però que cal exigir honestedat en l’exposició de fets i d’idees, qualsevol que sigui la ideologia de l’emissor, professional o no, i que el receptor no triga gaire a identificar a través de les paraules i imatges rebudes com a ajut per valorar el missatge.
Ja fa temps que a la progressista Europa i arreu retornen els vents de la intolerància, del conservadorisme extrem, de les mans dures contra les llibertats que es van guanyar amb tant de sacrifici al llarg dels segles.
S’acostuma a citar com a lema del ministre de Hitler Joseph Goebbels que “una mentida repetida mil vegades esdevé veritat”, o aquesta altra, suposadament autenticada: “Més val una mentida que no pugui ser desmentida que una veritat inversemblant.”
A tort i a dret intenten que ens empassem mentides fins i tot que poden ser fàcils de desmentir, mentre es va perdent sentit crític i, encara pitjor, de la realitat, fent-nos cada cop més alienats.
Sí, Dallerès i Massa, i tants més, estan carregats de raó, però és predicar en el desert, davant dels espectacles de ficció, o que rebaixen la dignitat elemental de tantes persones, que ens presenten com a informacions. Potser l’únic defecte de la frase del Joan és que no ens arriba tanta informació, en sentit estricte, perquè aquesta paraula i concepte requereix com a qualitat intrínseca la veracitat. Potser seria més ajustat parlar de desinformació, un arma reconeguda dels serveis secrets i les anomenades clavegueres dels estats, estesa i multiplicada fins a gairebé l’infinit.