Una mica de casino

Les reaccions a la inesperada clatellada a l’adjudicació del casino han estat expressades amb sorpresa per part de les diferents fraccions polítiques de l’oposició. Així ho manifestaven conselleres i consellers en acabar la darrera sessió de Consell General dijous a la tarda. Amb càrrega de fons, opinaven les veus més dures que és una altra evidència de la improvisació i del mal fer del govern de Demòcrates per Andorra, i les veus dissonants però no tan virulents amb la gestió del govern encapçalat per Antoni Martí, opinaven d’una manera més suau, fent servir l’expressió “una mica”, la qual és emprada molt sovint i la sentim dir de boca de la classe política, o millor dit, dels responsables de les administracions públiques quan es refereixen a les accions o projectes que volen emprendre o que ja donen per acabades i a punt de solfa de cara a la seva inauguració. Per això aquest article porta el títol: “Una mica de casino”, però no pas per voler parlar de l’afer del casino, digne del millor argument d’una narració de les que s’hi pot sucar pa, ambientada en qualsevol societat plena d’ombres i de contrallums. Però alerta, potser a cop calent ens ho mirem com si fos una mena de mercat de Calaf, quan en realitat la decisió presa de no concedir l’adjudicació a la societat que va quedar en primer lloc segons el plec de bases, respon a una escrupulosa, i per tant, pulcra manera de procedir per part de l’entitat responsable de vetllar perquè el procés sigui legal. I si resulta que degut a no complir amb el registre del nom en terme i forma i que degut a un canvi substancial en el disseny del que havia de ser una plaça al nivell superior que connectés amb la plaça del Poble, no es pot adjudicar la construcció del casino, senyal que qui ha de vigilar que el procés de licitació i adjudicació sigui net ho ha fet bé, malgrat que pugui semblar que tot s’ha entortolligat de mala manera. Però bé, deixem el casino i tornem al fer servir “una mica” per boca dels responsables de les administracions públiques andorranes. I dic andorranes perquè es fa servir molt a Andorra i poc en altres contrades. Ho sentireu a dir a cònsols, a directors generals, a directors de parapúbliques, a conselleres i consellers, a ministres. Fan servir “una mica” quan es refereixen a la intenció que pretenen o desitgen sobre un projecte. I escoltem, per exemple: “Fem obres a la plaça tal per així poder una mica canviar l’aspecte.” O: “Asfaltarem el camí que va a tal lloc per així millorar una mica l’accés.” O una altra: “Ens hem quedat una mica sorpresos per la notícia, del tot inesperada.” I la que se sent de manera més habitual, quan s’organitza alguna fira, espectacle, festa, esdeveniment: “Ho fem una mica perquè la gent s’ho passi bé.” Amb tantes miques potser podríem omplir la pica, com diu la dita, però en realitat fer servir “una mica” no acaba de quadrar quan públicament un responsable de les administracions s’adreça a la ciutadania. Perquè fa la sensació que allò de què parlen no s’ho acaben de prendre del tot seriosament, i ho fan una mica per fer. O, dit en altres paraules, que ho fan amb poc convenciment, que ho maneguen amb poca embranzida, amb un deix de candidesa o de qui dia passa any empeny, com desmenjats. Potser exagero una mica, però convindreu amb mi que és una mica així.