La tribuna
Coldplay i un poema de Rumi
El grup britànic iniciava cada concert de la darrera gira amb una poesia de l’autor persa de principi del segle XIII, titulada ‘La casa d’hostes’
Fins ara mai no he tingut l’oportunitat d’assistir a un concert de Coldplay, encara que n’he pogut veure fragments per televisió i també el documental sobre el grup A head full of dreams, un documental que es pot veure a Amazon Prime Video i que resulta molt interessant perquè es pot seguir la seva evolució des del moment que eren uns desconeguts i estudiaven en una escola de Londres.
Però parlava de Coldplay perquè l’última gira, que també va fer-se amb aquest nom, A head full of dreams, van incloure, al començament dels concerts, un fragment d’un dels poemes més coneguts de Rumi (Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi), poeta persa de principi del segle XIII, titulat La casa d’hostes. Em permeto una traducció lliure.
“L’ésser humà és una casa d’hostes. / Cada matí un nouvingut. / Una alegria, una tristesa, una maldat, / certa consciència del moment ens arriba / com un visitant inesperat./ Dona’ls la benvinguda i acull-los a tots / encara que siguin una multitud de laments / que buiden la casa amb violència / Encara que sigui d’aquesta manera tracta’ls amb honor / Poden estar creant-te un espai per una nova delícia / Al pensament obscur, la vergonya i la malícia / rep-los a la porta amb un somriure / i invita’ls a entrar / Siguis agraït amb tothom que vingui / Perquè cadascun d’ells ha estat enviat / com una guia del més enllà.”
És un d’aquells poemes que mereixen ser escrits a la paret o al mur del nostre pensament, que pot alegrar-nos la vida i pensar que podem aprendre i beneficiar-nos de qualsevol ocasió, de qualsevol pensament, encontre o circumstància que d’entrada ens pugui resultar estranya o invasiva.
Són petites ajudes que ens permeten seguir avançant quan les coses es torcen. Toquen aquella fibra que tots portem dins i que de vegades no sabem com activar.
I s’agraeixen actituds com aquesta; ens arribin o no, almenys intenten suavitzar el possible patiment.
Els concerts de Coldplay ja són per si mateixos un cant a la vida. T’agradarà o no el grup, però és innegable que transmeten una força que et dona ganes de viure, de moure’t, cantar i ballar. Tot és alegria, color i fantasia.
Incloure fragments de poemes antics encara els fa més grans, i desperten com a mínim la curiositat. No els agrada aquest poema o no acaben de trobar-li el sentit?
Busquin a la llibreria o a la xarxa d’altres poemes de Rumi. A la majoria hi ha una connexió especial entre l’espiritualitat i les ganes de viure; segurament un dels còctels més interessants que es poden crear: gaudeix del que tens al teu abast i confia en el futur i tot el que està per venir.
Com diu el mateix Rumi, per molt ràpid que corris, la teva ombra no sols et segueix, sinó que de vegades t’avança.