Escalfant motors electorals

Amb les festes de carnestoltes pel mig, l’horitzó oficial de la campanya electoral tindrà un al·licient més per seguir per televisió les declaracions d’intencions i els actes encaminats a captar l’atenció de l’electorat. Cares conegudes i altres no tan vistes començaran a desfilar per proposar el que seran les bases programàtiques dels respectius partits polítics, seguint les recomanacions dels equips assessors d’imatge, sempre amb resultats una mica artificiosos, notant-se, en la majoria d’aparicions de components de les llistes en els espots publicitaris, la postura forçada, la veu agafada i una expressió tristoia i afectada. Aparicions, al capdavall, amb poca naturalitat, que poc sedueixen, més aviat el contrari, els possibles vots. Però la dinàmica propagandística de les campanyes electorals és una tradició arrelada, i sense els espots, les fotografies de colla i els retrats dels caps de llista en primer pla a sol i serena, les eleccions perdrien el toc de sal i pebre, quedant-nos només amb el gust embafador dels fulletons impresos amb lletra i lletra per ser llegida a la recerca de novetats i idees, però sense la veu, la paraula, l’eina més eficaç per fer-se entendre i per detectar si qui ens parla ho fa amb convicció i honestedat o de forma desganada, només per complir el tràmit. Al respecte, sovint sentim dir que la intenció de vot no es veu afectada per les intervencions durant la campanya electoral dels qui aspiren a seure al consell general en aquest cas, o bé a la sala de plens dels comuns quan s’escauen les eleccions comunals. Però ben pensat, potser sí que la influència d’allò escoltat i presenciat en campanya, pot fer decantar el vot cap a una formació diferent a la tinguda per preferida, sobretot quan hi ha components de candidatures que ens parlen des del raonament, però també des del cor, mostrant-se afables i sense maquillatges, al natural.

Arrenquen els motors de cara a enfilar la campanya electoral i els maquinistes els mantenen a ralentí, amb alguna accelerada o, dit més gràficament, deixant anar alguna petardera pel tub d’escapament, com avisant de les ganes de començar la carrera i disputar la primera posició: que si el casino, que si BPA, que si la llei del funcionariat, que si les negociacions amb la Unió Europea, que si el govern actual ho ha fet tot improvisant i malament, que si... Només calia seguir la sessió de consell general de dijous, per veure com l’oposició surt amb els estilets i el tallants per fer trinxadissa i mandongo, embotir l’actual govern i fer-lo desaparèixer del mapa. Se sent des de les bancades de l’oposició, parlar de convergència, beneint la coalició entre PS i Liberals d’Andorra i des d’aquestes files s’ataca el govern com si es tractés d’una moció de censura, com un escat i mat, cosa que en la darreria de la legislatura no té cap efectivitat, només el repunt del quiquiriquí del gall que galleja el galliner. La violència i els cops d’ariet, si es creuen necessaris i viables, s’han de projectar contra el govern a l’equador de la legislatura, en ple huracà, no quan escombrar les escorrialles ho pot fer qualsevol escolanet polit i ben clenxat.

Vulgui nostra senyora de Meritxell que la campanya electoral mantingui el to i l’equilibri adient perquè no derivi en acusacions feridores i dits als ulls de la part contrincant. Que es batin amb idees, amb propostes, amb programes viables i necessaris, i que ho facin amb la veu i l’expressió educada, el cap serè i amb nobles ideals. Que no sacsegin o donin puntades de peu al rusc d’abelles, si no volen despertar els agullons dels extremismes com passa a les espanyes. Que escalfin motors sense l’accelerar sobtat que provoca soroll i molèsties i no porta enlloc. Que els escalfin per iniciar la marxa quan toqui i amb la conducció tranquil·la i serena. No fos cas que per voler córrer tant i amb delit esbojarrat, degut a les dimensions de les valls d’Andorra, acabessin sortint dels límits i es perdessin en les nebuloses del populisme i el malbaratament d’allò assolit fins ara durant dècades pels qui han tingut l’honor i la responsabilitat, i els maldecaps i la voluntat de superar-los, de governar el país.