L'entrepà

Llegeixo la notícia i penso que es deu tractar d’una broma. Llegeixo el titular en l’edició en línia de La Vanguardia i em pregunto si no m’he equivocat i estic mirant El Mundo Today. Però, no. És La Vanguardia i avui tampoc és 28 de desembre, així que no és una innocentada, ni una notícia falsa.Aquest és el titular: Dimiteix el diputat eslovè que va confessar al Parlament haver robat un entrepà.

De debò? Sí, és veritat. És estrany? Sí, molt estrany. Es veu que l’home va agafar l’entrepà del taulell d’un establiment i va intentar pagar, però que com que els cambrers estaven fent petar la xerrada i no li feien gaire cas va pensar que se n’anava. És a dir, es va marcar una fugida tipus Sam Peckinpah (per cert, anotació al marge, ja que menciono un director de cine, conegut entre d’altres per la pel·lícula The Getaway, aprofito el moment per introduir una app per als cinèfils que funciona molt bé: Just Watch. Un cop descarregada, escrius el títol de qualsevol film i et diu on el pots veure, a quina plataforma està disponible i si el pots veure gratuït, pagant la compra o de lloguer. Tota una troballa cinematogràfica).

Però tornem a la vida de Darij Krajcic, que així es diu el diputat d’Eslovènia de qui estava parlant. Va marxar cruspint-se l’entrepà i les càmeres del local van enregistrar que no havia pagat. Darij argumenta que ningú li va dir res i que, al final, més que d’un robatori es tractava d’un experiment social. Què havia de dir? Sembla que la teoria no va colar i a l’home no li ha quedat més remei que dimitir.

Què podia costar l’entrepà? De què era? La resposta no és important sinó el fet d’haver intentat no pagar. Darij posteriorment ho va fer, va pagar i es va disculpar públicament; però la ximpleria ja estava feta i no li va quedar cap mes remei que presentar la dimissió.

Em sembla molt bé... però si ho comparem amb casos de cor­rupció que ens són molt més propers, t’adones que hi ha moltes maneres de fer política i que bé farien alguns d’aquests polítics de proximitat de prendre’n nota.

Però, realment va robar? Quantes vegades estàs esperant una eternitat per pagar una ximpleria i tens la temptació de fotre el camp... no, no és el mateix que robar. És pensar, no em fan ni cas, me’n vaig, però com que tinc gana m’emporto l’entrepà; potser el pagaré demà. És això el que va pensar o el que li va passar a Darij?

Un dia entres al súper i com que tens gana obres un paquet de Donettes, vas menjant –o potser li dones al teu fill– i compres d’altres coses que poses al car­ro... però en arribar a la caixa tens pressa i hi ha una cua de mil dimonis. Què fas? Quina és la solució al teu problema? Quina és la manera correcta d’actuar?