Màxima 21: 'Manual Digest', 1748

“Conservarlas antigalles, tan sepuga, perquè encara que algunes pareixen a primera vista rediculas, es perquè no penetram be sa finesa.”Encara que aquesta màxima data de fa molts anys, intentarem recordar alguns costums del segle passat.

1. El veïnat

En algun poble encara existeix. Dos o tres veïns acordaven fer veïnat; això vol dir ajudar-se en cas de desgràcies (en cas de defunció d’un veí, etc.) o també d’alegries (batejos, casaments, etc.). Com que les funeràries no existien, els veïns es cuidaven d’organitzar el funeral: vestien el difunt, avisaven el mossèn i els parents, el vetllaven i el dia de l’enterrament preparaven el dinar perquè alguns parents venien de lluny. Als funerals hi havia tres o sis capellans, segon la situació econòmica de la casa. Un oncle meu va anar dos vegades des del Forn fins a Civís a peu per avisar de la defunció d’una dona de Civís casada al Forn. Però també assistien a altres cerimònies més alegres: casaments, batejos, comunions, matança del porc, s’ajudaven a les feines de pagès, etc. A les nits d’hivern, anaven a passar vetllada: es reunien uns quants veïns en una casa i jugaven a cartes o explicaven històries sobretot de bruixes. Cap als anys quaranta va aparèixer la ràdio: Radio Andorra i Radio Nacional d’Espa­nya, on escoltaven cançons i alguna notícia. Deien: “Val més perdre l’amistat que el veïnat.”Cal dir també que al Pirineu francès també existia el veïnat.

2. Els casaments

Les bodes eren religioses i els àpats es feien a casa de l’hereu o de la pubilla. La núvia anava vestida de negre de cap a peus i la seva mare no anava al casament de l’església. Ella i les veïnes preparaven el dinar per als convidats. Alguna núvia arribava a la casa del nuvi hereu muntada en un cavall o mula sobre unes anganilles (espècie de sella, tota plena d’ornaments). També portava el mundo i a dins hi havia l’aixovar (caixa de fusta on hi havia la roba que portava la núvia: llençols, tovalles i la roba de vestir...).Després de dinar feien ball i festa fins a la nit, menjaven gallina i caldo. Alguns nuvis feien algun viatget no gaire lluny.

Quan un home quedava vidu i es tornava a casar havia de pagar beure a la plaça i si no ho feia els joves del poble li feien els esquellots. Al primer foscam anaven amb esquelles, cors i molt soroll a la porta del vidu i això fins quan havia pagat el beure.

3. Els naixements

Les criatures naixien a casa ajudades per alguna llevadora del poble.El bateig es feia pocs dies després d’haver nascut i la mare tampoc hi assistia perquè, segons l’Església, no podia sortir perquè era impura i havia de passar quaranta dies abans de ser purificada pel capellà, segons la llei dels jueus.

4. Altres costums

Per Setmana Santa no es podien tocar les campanes des de dijous fins dissabte. Aleshores la canalla amb garraus i palitroques anunciaven els oficis tot cridant pels carrers. Dijous Sant deien que mataven els jueus al fons de l’església picant de peus i tocant els garraus. Dissabte Sant passava el mossèn i el escolans per les cases a fer el salpàs (posava sal amb aigua a la porta de casa) i les mestresses els donàvem ous.

Un altre costum, que era una broma de molt mal gust, era fer agafar el tamarro a un noi foraster que havia vingut a treballar al poble. Deien que el tamarro era un animal molt estrany i s’hi el noi es posava sota un canal de fusta vora del riu amb un sac l’agafaria. Però en realitat el que feien els xicots del poble era fer baixar l’aigua del riu per la canal i el pobre desgraciat quedava mullat de cap a peus. A aquell noi sempre més li deien el tamarro.

A la casa de colònies d’AINA hi ha una sala que li han posat el nom de Tamarro i fins hi tot a alguns grups que van de colònies els diuen els Tamarros.

Algunes persones del poble d’edat avançada encara recorden aquests costums.I ara que hi ha una exposició de l’escriptora ariegeoise Isabelle Sandy al Museu de l’Aigua, us recomanaria que llegíssiu el seu llibre Andorre et les hommes d’Airain, que explica molt bé les tradicions i costums de l’Andorra del segle passat.