Embolcallat en verd

La ministra Calvó anunciava l’altre dia, amb satisfacció previsible, el triple acord amb Électricité de France (EDF), un dels quals suposa la compra per part d’una filial de la paraestatal francesa del deu per cent del capital de la també filial de la parapública andorrana FEDA Capçalera.

Una de les primeres impressions davant la notícia va ser que des de feia molts anys es perseguia un increment de la presència econòmica francesa en aquestes valls, tot seguint la màxima de Fiter i Rossell, la voluntat reiterada pels successius governs i la reclamació dels successius ambaixadors en els discursos del 14 de juliol.

No ha estat possible al sector financer, per esmentar-ne un d’important, i la que arriba és la inversió de la companyia estatal, similar a les nostres parapúbliques, el grup que en el seu web es defineix com a “primera elèctrica mundial”.

A més de prendre aquesta participació hi ha dos convenis més signats amb l’EDF i una altra de les entitats del seu grup. Amb la primera, un contracte plurianual –per a diversos anys– que garanteix la compra d’energia d’origen verd –fonts renovables– a un preu fix i avantatjós. L’altre acord, amb EDF International Networks, és un contracte de serveis, concretament d’assessorament i enginyeria, que preveu la substitució dels actuals comptadors de la parapública andorrana per altres d’intel·ligents que haurien de permetre als usuaris regular els consums segons els horaris i les tarifes més favo­rables.

Amb tot plegat, i segons vam llegir de les declaracions de la ministra, la col·laboració de Dalkia –especialista en xarxes de calor–, la filial francesa que entra a l’accionariat de FEDA Capçalera, implica més inversió en aprofitament de sistemes com ara el de cogeneració del forn de la Comella, que es traduirà en un doble avantatge: la disminució de la dependència externa en el subministrament energètic i que la producció sigui neta.

El manteniment d’aquest contracte hauria d’afavorir, en l’esdevenidor proper, altres projectes de producció nacional d’electricitat verda, per accelerar “la transició energètica” cap a la millora ecològica del sistema, una altra vegada segons la reproducció de les paraules de Calvó.

Vist des de qualsevol dels angles esmentats, tot serien avantatges en els nous pactes amb el gegant EDF. I tanmateix restava un aspecte per aixecar certa sospita.

Fins ara les parapúbliques –la rendible Andorra Telecom i la deficitària CASS– el que feien era invertir a l’estranger, per obtenir més recursos, amb nivells d’encert diversos. No és tan freqüent, per no dir insòlit, una iniciativa a la inversa, que pot generar la inquietud de veure, encara que sigui a través d’una filial, que es ven una part d’una empresa pública rendible al capital estranger.

Tanmateix, un alt directiu de FEDA ens tranquil·litzava: FEDA Capçalera es va crear fa un parell o tres d’anys i l’objectiu són les inversions. Per tant, a curt, potser a mitjan termini, Dalkia no s’emportarà part dels beneficis del subministrament elèctric que ajuden a pal·liar els dèficits anuals del Govern.

Amb tot plegat, el triple acord amb EDF es presenta amb el resultat que els anglosaxons defineixen amb el terme win-win, és a dir, un pacte amb el qual les dues parts guanyen.

I així, no hi hauria motius –almenys imminents– per a la temença d’una pèrdua més de sobirania econòmica. Com no sigui a un futur d’arribada per ara imprevisible, i sense oblidar que podria ser un precedent per a una altra entrada estrangera també al monopoli de les telecomunicacions. Esperem que no.