La reunificació de Crimea i Rússia

Ha transcorregut un lustre des que la República de Crimea i la ciutat de Sebastopol van tornar a formar part de la Federació de Rússia. El moment històric es va produir el 16 de març del 2014, quan una clara majoria dels habitants d’aquests territoris (el 96,77% de Crimea i el 95,6% de Sebastopol) de manera democràtica i en plena conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional van votar a favor de la reunificació amb Rússia. Els resultats del referèndum són un clar reflex que la població de Crimea no només ha conservat en la seva memòria l’estreta relació secular que la uneix amb Rússia, sinó que ha pres la seva lliure decisió de seguir escrivint la nostra història comuna.

La península va formar part de Rússia des del 1783 fins al 1954, any en què va ser transferida a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna en el marc de la llavors Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). En aquell temps era inimaginable pensar que l’URSS en algun moment es pogués dissoldre. Després de produir-se el fet i que Ucraïna s’independitzés, Crimea va seguir formant part d’Ucraïna.

El cop d’Estat a Kíev que va desembocar en l’enderrocament del legítim president d’Ucraïna Víktor Ianukóvitx el febrer del 2014 va suposar un gir de 180 graus per a Crimea. Tement l’auge del nacionalisme racista i xenòfob al país, rebent amenaces d’expedicions de càstig des de Kíev, on les noves autoritats autoproclamades ucraïneses feien malabars polítics amb diversos textos constitucionals en l’intent de justificar el seu dret a romandre en el poder, les autoritats de la península van decidir votar pel seu nou futur.

El període ucraïnès a la història de Crimea es va veure marcat per una notable decadència de les seves infraestructures i l’estancament del seu desenvolupament com a balneari, tan venerat anteriorment per tots els soviètics que solien estiuejar-hi. Una regió amb un potencial envejable però pèssima gestió administrativa depenia completament de les escasses subvencions del govern central. Després del 2014 la península de Crimea ha hagut de fer front a una sèrie de contratemps derivats de la pressió de sancions: aïllament econòmic, bloqueig energètic, interrupció de les connexions de transport, etc. No obstant això, en els últims cinc anys els habitants de la República de Crimea i la ciutat de Sebastopol han pogut revitalitzar les infraestructures de la península i mostrar tendències positives de desenvolupament. En aquest context i en el marc de la celebració de la nova etapa esperançadora per a Crimea voldríem recordar als estimats lectors alguns dels principals èxits.

La reunificació de la península amb Rússia ha donat un poderós impuls al desenvolupament de l’economia de Crimea i Sebastopol en tots els àmbits, cosa que hauria estat pràcticament impossible sense l’establiment de connexions segures de transport i proveïment energètic independent de la península. Des del 2014 s’han erigit grans obres d’infraestructura, com el pont sobre l’estret de Kertx, de 19 quilòmetres de longitud (el més llarg d’Europa), que tant territorialment com simbòlica ha unit Crimea amb la Rússia continental. També cal esmentar l’autopista Tavrida, futura artèria principal de transport de Crimea, de 253,5 quilòmetres i que passarà per 6 ciutats i 43 pobles, el primer tram de la qual, de 190 quilòmetres, es va inaugurar el desembre del 2018.

Una altra instal·lació d’infraestructura prioritària per a Crimea –el nou complex aeroportuari internacional de Simferopol– es va obrir al trànsit aeri el 16 d’abril del 2018, tan sols 22 mesos després de l’inici de la construcció. La nova terminal de l’aeroport de Simferopol és una de les més grans terminals aèries regionals en termes de nombre de vols (200 diaris a l’estiu), capaç d’atendre 6,5 milions de persones per any.

Cal subratllar que també es van resoldre els problemes de subministrament d’energia. El lliurament d’electricitat que Crimea solia adquirir d’Ucraïna es va interrompre després de la detonació el 2015 per part d’ultres ucraïnesos d’una línia de transmissió energètica a la regió de Kherson, situada al sud d’Ucraïna. Per tal de resoldre el problema es van establir quatre línies de pont d’energia en el fons de l’estret de Kerch. S’ha arribat a l’autosuficiència energètica de la península després de completar recentment la posada en marxa de les noves centrals Balaklavskaya (a Crimea) i Tavrícheskaya (a la regió de Krasnodar, a l’altre costat de l’estret de Kerch).

La ràpida renovació de les infraestructures i el desenvolupament econòmic d’aquesta regió russa van contribuir àmpliament al desenvolupament del seu potencial turístic. Així, el 2018 el flux turístic a Crimea va batre el rècord dels últims cinc anys i va aconseguir 6,8 milions de visitants. El fet que l’any passat un milió de turistes ucraïnesos van visitar la península de Crimea també és una altra clara il·lustració d’això. En aquest context cal esmentar que Crimea compta amb tres idiomes oficials –rus, ucraïnès i tàrtar.

Malgrat les sancions i la política d’alguns països occidentals francament discriminatòria contra Crimea i els seus habitants, l’interès per la península és cada vegada més gran tant entre els russos com entre els turistes estrangers. Com diu un refrany popular rus: “Més val veure una imatge una sola vegada que sentir-ne a parlar cent vegades”, (nosaltres diem: val més una imatge que mil paraules), la veritat de la situació van poder-la comprovar nombroses delegacions estrangeres, incloent la recent de diputats francesos que ha visitat Crimea aquest mes. Un altre exemple que l’aïllament de Crimea és un mite és l’exitosa celebració el 2018 del Fòrum Econòmic Internacional de Ialta, que va acollir 612 representants de 71 països. Tot i els exemples citats el que més compta és sens dubte l’opinió dels propis ciutadans de Crimea. Segons els resultats del sondeig realitzat recentment pel Centre d’Estudi de l’Opinió Pública de Rússia, la majoria dels enquestats a la península (el 88%) avaluen positivament la reunificació de Crimea amb Rússia, mentre que el 73% dels mateixos consideren que en aquest curt període la península ha aconseguit uns avenços de desenvolupament sense precedents.

Benvolguts amics andorrans, esperem que aquestes breus pinzellades hagin pogut fer-vos sentir curiositat per la magnífica regió de Crimea. Us convidem a conèixer-la en tota la seva diversitat, a realitzar un viatge inoblidable per aquesta magnífica terra i veure amb els seus propis ulls, sense clixés ni estereotips, com és la península, conèixer la seva gent i els grans avenços que aquesta regió ha aconseguit en els últims cinc anys.