Evolucionar sense perdre la mesura humana

Fer política activa significa estar al servei de les persones. En el cas d’Andorra, a més, quan parlem de persones no ho fem com un sinònim de la gent, que és una paraula impersonal i distant. A casa nostra, les persones tenen identitats concretes i cares familiars que reconeixem quan caminem pel carrer. I això fa que sentim com a propis els seus problemes, les seves expectatives, les seves crítiques i les seves esperances.

Aquesta és la raó principal per la qual vaig decidir, fa uns anys, fer el pas a la política activa i que ara m’ha impulsat a encapçalar la candidatura nacional de Demòcrates a les eleccions del 7 d’abril: acostar la política i les grans qüestions d’Estat al dia a dia dels meus conciutadans. Perquè la bona política no només consisteix en el què –en les propostes que configuren un projecte de país–, sinó que també consisteix en el com: en la manera d’aplicar les propostes. I les dones i els homes que integrem les llistes nacional i parroquial demòcrates volem fer-ho de manera equilibrada perquè l’evolució del país vagi de la mà del progrés i del benestar de les persones.

Els mesos transcorreguts des que, l’octubre passat, vaig decidir encapçalar aquest projecte polític m’han permès retrobar amics, antics companys de feina o d’estudis... persones que formen part d’una nova generació que ara sent aquesta combinació d’il·lusió i sentit de la responsabilitat que és imprescindible per fer el pas a la política activa. També he retrobat persones més grans, que havien estat consellers generals fa 25 anys, durant els anys del procés constituent i que jo –aleshores un nen– veia com a persones molt importants; però mai com a personatges allunyats del meu món. Persones, totes elles, a les quals avui agraeixo el seu suport.

Quan fem un pas important a la vida és inevitable mirar enrere i reflexionar sobre el camí que ens ha portat fins aquí i sobre les dones i els homes que han tingut una influència decisiva. Hi ha els amics, els companys d’estudis i de feina. Hi ha, és clar, els pares. I hi ha les padrines i els padrins que van contribuir a donar forma a l’Andorra pròspera, al país amb una alta qualitat de vida i una identitat forta que hem conegut.

Si avui penso en els meus padrins, és perquè són representatius d’una història que és, a la vegada, una història personal i col·lectiva. Penso en els meus avis de cal Sucarana d’Engordany i cal Quim de Dolsa de Santa Coloma, dues cases de pagesos que van saber conservar i fer prosperar el patrimoni familiar sabent donar una funció social a la propietat, dècades abans que la Constitució consagrés aquest principi. En la meva padrina, de cal Farreró d’Escaldes, cabalera d’una casa humil que, combinant esforç, perseverança i talent, va saber aprofitar el boom econòmic i comercial de la segona meitat del segle XX i va bastir una empresa que, malgrat el creixement i la internacionalització, no ha deixat de ser una gran família.

I penso també en la família del meu padrí matern, vinguda d’un petit poble de la província d’Almeria per treballar a la central de FHASA. I és curiós que el meu padrí d’Engordany era l’avi i, en canvi, el meu padrí d’origen andalús era el padrí, bona prova de la capacitat d’integració que sempre ha tingut el nostre país.

Quan fem un pas important a la vida és bo mirar enrere, perquè això ens permet agafar perspectiva per poder mirar endavant. Per entendre que el gran creixement que el nostre país va viure durant la segona meitat del segle passat va ser possible per una combinació de molts factors; però per damunt de tot va ser possible perquè hi havia uns vincles forts entre les persones, perquè hi havia la voluntat de sumar en favor d’un projecte i d’una identitat compartits i perquè el progrés no generava exclusions.

Per això la proposta demòcrata per a les eleccions del 7 d’abril és una proposta equilibrada i inclusiva. Perquè volem que Andorra continuï evolucionant sense perdre la mesura humana de les coses. Sense canvis bruscos i sense renúncies. Des del Consell General i –si obtenim la confiança majoritària dels ciutadans– des del Govern volem acompanyar les persones en aquest camí, atendre les seves necessitats i fer nostres els seus anhels. Perquè en això consisteix la bona política.