Cuidar la gent gran és tenir cura d'Andorra

Fins no fa gaire, Andorra era un petit país on tothom s’hi guanyava bé la vida i on es podia gaudir d’una vida excel·lent en un marc econòmic estable, potent i en un magnífic entorn natural. Però els darrers anys, i més concretament des del 2011, hem anat perdent bona part d’aquell estat del ben­estar veient com els nostres sectors tradicionals (primari, financer, comercial i turisme) passen dificultats i, en conseqüència, el poder adquisitiu dels ciutadans va baixant de manera constant. Especialment per als jubilats.

Trenca el cor de veure com els nostres padrins passen maldecaps per sobreviure després de tota una vida de treball i sacrifici. No podem admetre que persones que han treballat tota la vida no puguin tenir una jubilació digna, que ni tan sols arriba a ser equivalent al sou mínim interprofes­sional.

Com es pot menjar cada dia i pagar el lloguer cada mes amb una jubilació d’entre 400 i 500 euros, encara que tinguin una ajuda oficial que els permeti arribar als 900 euros? Com pot pagar un padrí, o la seva família, els 3.000 euros mensuals que costa de mitjana l’allotjament en una residència? Només hi podran anar els rics? Hem de cercar solucions efectives i ràpides per respondre a aquest imperatiu moral i legal indefugible.

La primera solució consisteix a aplicar reformes de tota mena als nostres sectors productius de tota la vida, per fer-los eficients. Paral·lelament, caldrà impulsar polítiques valentes d’atracció d’empreses i el talent humà que necessita la nova economia. El programa electoral de terceravia, recentment proposat a l’electorat i a tota l’opinió pública, té un contingut eminentment econòmic que en parla a bastament.

Però el problema de la nostra gent és urgent i no pot esperar gaire. Mentrestant, hem de potenciar la construcció o la reconversió d’habitatges tutelats per a aquells padrins les circumstàncies sociofamiliars dels quals sigui precàries i no els permetin romandre a la pròpia llar. Però també hem de pensar com solucionar la sobrecàrrega econòmica que aquesta situació suposa per a la CASS, millorant la seva gestió de manera coordinada amb el SAAS, pensant sempre en la sostenibilitat del sistema i en el factor de solidaritat intergeneracional i protecció social que suposa.

Com diu el nostre programa, el sistema públic de pensions és una de les principals conquestes de l’estat del benestar; un element bàsic de confort per a la gent i una gran tranquil·litat de futur per a les generacions més joves.

El sistema públic de pensions assegura el benestar de tots aquells que han arribat al final de la seva vida laboral, després d’anys d’esforços i treballs en benefici de la seva família i de tota la comunitat andorrana, i és també una garantia de futur per a tots aquells que continuen treballant per construir aquest escenari de futur en què ens hem de sentir segurs tots plegats.

El sistema de seguretat social és la garantia de poder passar una vellesa assossegada, confortable i creativa.

Garantir la solidaritat intergeneracional no és solament una obligació ètica o moral. És també un instrument sòlid i eficient per aconseguir una Andorra justa, cohesionada i segura de si mateixa.

Terceravia i jo com a consellera, des de l’escó que espero ocupar ben aviat al Consell General, lluitarem per solucionar aquest greu problema i aquesta injusta situació.

Andorra som tots, gran i petits, infants i padrins.

Un país que no té cura de la seva gent gran és un país que no té futur.