Desconnexió

Hi ha moments a la vida en els quals has de desconnectar de tot i de tothom per poder renovar-te i començar un altre cop. Hi ha desconnexions momentànies, n’hi ha de certa durada, de mitja hora o d’una hora, i fins i tot d’un dia, una setmana o un mes.

Si et despistes o bades et desconnectes un moment; si jugues a tennis, esquies, surts en bicicleta, fas algun esport, camines o llegeixes pots canviar de registre una o dues hores... i si aconsegueixes viatjar en llibertat, pots tornar més net que un nen petit després del corresponent bany d’abans d’anar a dormir.

Fins fa pocs anys aquestes maneres de desconnectar eren suficients. Ara, amb l’aparició del telèfons intel·ligents, tot i la seva indubtable utilitat, i d’altres artefactes d’aquest tipus, ens hem tornat més ximples del que érem, i després de l’eufòria inicial i de les constants i permanents innovacions descobrim que hem entrat en una nova dimensió de la qual resulta cada cop més difícil evadir-se.

Quantes vegades en esdeveniments de desconnexió, en instants de màxima satisfacció, el mòbil, una televisió o una alarma impertinent venen a espatllar-te el moment? Estàs parlant amb els amics; sona un telèfon i es trenca la màgia; estàs sopant i la gent està més pendent de WhatsApp que de les converses a la taula, tot això sense comptar els zombis del carrer, quan mirem el mòbil tot caminant.

Així que per desconnectar realment el que has de fer és prescindir totalment d’aquests ginys. Jugues a tennis, esquies, camines, llegeixes o fas qualsevol altre esport o activitat que t’agradi? Doncs durant aquesta estona porta si vols el mòbil a la butxaca, però apagat, sense que vibri, piti o es bellugui.

El repte suprem, però, és desconnectar del tot, viatjar sense connectar-se, ni al mòbil, ni a la xarxa. Una setmana sense mòbil, tal com fèiem abans, quan no existien. I si has de mantenir contacte amb la família, doncs una trucadeta a la nit i ja n’hi ha prou. Desconnexió total, renovació perfecta. Entrada a una nova i l’hora vella i bella dimensió.

Viatges uns dies i en lloc de connectar-te permanentment, et dediques a tu mateix, a gaudir dels paisatges en directe, sense estar pendent de penjar o no penjar alguna foto a Instagram, sense Facebook i, a ser possible, sense correu electrònic. Sols viure, veure, respirar, gaudir del bon pa i la bona cuina.

Sols corres el perill que en tornar a la civilització et diguin que estàs poc actiu. “Que et passa, fa dies que no penges res... que t’ha passat alguna cosa? Estàs molt menys actiu.”

Poc actiu? Menys actiu? Estar actiu és fer el pallús a les xarxes?

On és la vida? Com la vivim? Què és mes important, sortir a la foto o gaudir del paisatge?

El plaer està en la imatge o en la vivència?