La tribuna
L'educació comença a casa
Més que fer gratis les escoles bressol cal facilitar que els petits estiguin amb els pares
Després de llegir l’article d’ opinió del divendres 29 de març del senyor Pere López, en el qual proposa la gratuïtat de les escoles bressol i la necessitat d’integrar-les en el sistema educatiu, em fa reflexionar i pensar que estem a anys llum de polítiques centrades realment en les persones.
És evident que Andorra és un país format per un gruix important de treballadors de l’hostaleria, comerç, construcció on dits treballadors dediquen moltes hores en detriment de la seva vida familiar i segur que hi ha famílies que tenen dificultats per pagar escoles bressol o que han de fer malabarismes amb l’economia domèstica.
Estic convençuda que la proposta del senyor Pere López seria més que ben acollida.
Tanmateix veig la qüestió des d’una altra perspectiva:
Però qui pensa realment en el benestar i els desitjos de l’infant?
Penso que els nens i nenes quan són sobretot petits dels zero als tres anys, el que volen és estar amb els pares o qui millor que els pares per fer-los descobrir tot el que tenim al voltant, amb temps, sense presses i paciència.
Sense haver d’estar asseguts o tancats massa temps en un espai.
Diuen que l’educació està estretament lligada amb les emocions, que aprenem molt millor si som feliços, si ens sentim bé, els nadons i els nens petits són feliços amb els seus pares i quan dic pares dic també avis o tiets.
Les escoles bressol ens les hem inventades per donar resposta a les necessitats de la societat en la qual vivim.
Les polítiques centrades en les persones haurien de ser més valentes i apostar per allargar els permisos de paternitat i maternitat, facilitar les mitges jornades, proposar subsidis parentals…
Si volem una societat més feliç, compromesa i respectuosa, cal començar-la a cuidar amb veritables polítiques centrades en les persones.
És un canvi de model, però qui comença?