La tribuna
Avui, 2 d'abril, fem sentir la nostra veu
Inés Martí, Cristina Yáñez, Pedro Alberca, Laura Vidal i altres membres de la junta directiva
Avui celebrem el Dia mundial de conscienciació de l’autisme. En els darrers anys hem avançat en l’abordatge del trastorn, però encara queda camí per recórrer i des de l’Autea tenim l’obligació d’aconseguir compromisos i fites que millorin la vida de les persones amb autisme a Andorra.
En primer lloc, la necessària conscienciació social. Cal que com a societat lluitem per conscienciar sobre l’educació, el benestar i les necessitats de les persones amb TEA. Que alcem la veu per ells. Que des de les institucions responsables s’entengui que cada persona és única i diferent, i que el seu desenvolupament dependrà del suport i dels mitjans dels quals disposi. Aquest suport ha de ser integral i ha d’estar orientat a optimitzar els recursos en benefici sempre de la persona amb TEA.
En segon lloc, el compromís polític. I ja que ens trobem en període electoral i no hem gaudit de gaire temps per parlar amb els candidats, aprofitem per reclamar públicament, a qui governi el país els propers anys, tres compromisos.
El primer és que impulsi la taula transversal de l’autisme, síndrome de Down i discapacitat física. Una iniciativa necessària per, a través del treball compartit i transversal dels ministeris de Salut, Educació, Afers Socials i Ocupació, i de les associacions Amida, ASDA i Autea, anticipar polítiques, recursos i necessitats de les persones dels tres col·lectius.
El segon compromís és la continuïtat del programa Joves en inclusió. Un programa necessari que està obtenint uns resultats molt satisfactoris i objectivables. Resultats valorats molt positivament per les famílies del usuaris ja que s’estan assolint fites impensables fins ara que estan revertint en una millor comunicació i entesa amb els seus fills i una inclusió social de la família real i efectiva.
I el tercer compromís és el de dotar el SAAS d’un equip interdisciplinari que disposi almenys de pediatre / neuropediatre, psiquiatre, psicòleg infantil, logopeda, fisioterapeuta i treballador social. I què faci el seguiment de l’evolució de la persona amb TEA, treballant conjuntament i compartint els objectius a assolir amb cada persona i abordant qualsevol situació que afecti la salut i el benestar de la persona amb TEA i la de la seva família. Els programes d’intervenció han de ser integrals. A partir de cada persona han de preveure totes les àrees evolutives en diferents contextos. Cal millorar la coordinació entre els diferents professionals i serveis que atenen les persones amb TEA. I apostem per la figura d’un referent, amb la missió de coordinar les diverses actuacions i esdevenir l’interlocutor preferent de la família.
Aquí queda escrit i esperem que a qui pertoqui reculli aquestes demandes i les estudiï seriosament. Molta sort a tots els candidats!