Apujar impostos és abaixar els braços

De totes les propostes que hem pogut escoltar durant aquesta campanya electoral la més preocupant i a la vegada més definitòria d’una manera de fer és la proposta dels socialdemòcrates de Pere López d’apujar els impostos. Sota l’excusa de fer un sistema fiscal més progressiu, el PS pretén posar en risc la recuperació econòmica i, amb ella, la millora del benestar social i la qualitat de vida.

La reforma fiscal que proposa el PS, i que Pere López implementarà si la seva coalició amb els liberals obté la majoria al Consell General, té tres potes i pretén incrementar els ingressos del Govern de tres maneres: fer que el repartiment de dividends de les societats andorranes –ara exempt– tributi a efectes d’IRPF, introduir un nou tram d’IRPF del 20% per a rendes superiors a 144.000 euros anuals i gravar els resultats de les sicavs.

L’IRPF aprovat el 2014 va decidir deixar fora de la tributació els dividends provinents de societats andorranes per considerar que aquests dividends ja han pagat impost de societats. Aquesta exempció ha estat aprofitada per molts petits empresaris del nostre país, que han passat de ser autònoms a constituir una societat unipersonal. Persones que s’esforcen cada dia per crear riquesa i que no obtenen rendes precisament milionàries de la seva activitat. Doncs bé, a aquestes persones el PS les vol fer pagar dues vegades.

La segona pota de la reforma fiscal que proposen els socialdemòcrates del PS consisteix a introduir un tram de l’IRPF del 20% per a rendes superiors als 144.000 euros anuals. L’argument utilitzat és el de la progressivitat del sistema. El PS pretén que l’actual IRPF no és progressiu, però sí que ho és. És progressiu perquè té un mínim exempt elevat, de 24.000 euros, que fa que només un de cada quatre treballadors pagui IRPF. És progressiu perquè entre els 24.000 i els 40.000 euros anuals hi ha una bonificació del 50% i, per tant, es paga només el 5%. I el 10% queda reservat per a aquelles rendes que superin els 40.000 euros anuals.

Introduint un tercer tram, que tindria pocs efectes a nivell de recaptació, l’únic que aconseguirem és ser un país menys atractiu per a residents internacionals d’alt poder adquisitiu. Parròquies com la Massana coneixen bé l’impacte positiu que els residents internacionals tenen en l’economia interna del país. Uns residents internacionals que han ajudat a reactivar el sector immobiliari i el consum intern en el seu conjunt i que, gràcies a les noves tipologies de residència creades fa uns anys, avui són també professionals amb una projecció internacional molt interessant per a Andorra.

La tributació dels resultats de les sicavs és la menys concreta del programa fiscal del PS i, per aquest motiu, potser sigui la menys preocupant; perquè es podria tractar d’una tributació molt baixa, pràcticament simbòlica. Però convé recordar que els organismes d’inversió col·lectiva tenen una tributació pràcticament nul·la en països del nostre entorn i que, per tant, s’ha de ser molt curós a l’hora de fer canvis en aquesta matèria si el que es vol és mantenir la competitivitat del nostre sistema fiscal.

Lluny d’assolir una major justícia social, com diu pretendre, la reforma fiscal que proposa el PS restarà competitivitat a l’economia andorrana i atractiu al nostre país, posarà en risc la recuperació econòmica i, com a conseqüència d’això, comprometrà el benestar social.

El PS argüeix una altra raó per defensar la seva proposta: l’increment dels ingressos de l’Estat. Però el Govern actual, que ha estat el Govern que més diners ha destinat a polítiques socials, també ha estat l’únic Govern que ha tancat diversos exercicis pressupostaris amb superàvit des del tombant de segle. Si el Govern tanca el pressupost amb superàvit, si estem reduint el deute públic i els ingressos provinents de la nova imposició directa creixen any rere any, per què el PS vol apujar els impostos i fer els ciutadans més pobres i el Govern més ric?

Per això deia que la reforma fiscal que proposa el PS denota una manera de fer: abans de posar-se a treballar el PS ja ens diu que necessitarà més diners, que amb el nivell d’ingressos actual ells són incapaços de desplegar un programa de govern. Abans de posar-se a treballar, els socialdemòcrates de Pere López ja han abaixat els braços.

* Xavier Espot, Cap de llista de Demòcrates per Andorra