Potenciar la natalitat

La incertesa i la manca de confiança en el futur són, segons diuen els experts, dels factors principals de la baixa natalitat que pateix Andorra i tot Europa en general, fet que preocupa, des de diferents punts de vista, economistes, demògrafs, polítics i altres actors socials, que sempre acaben coincidint en una cosa: “Un país sense fills és un país sense futur.”

L’envelliment de la població no solament farà que metafòricament no hi hagi joves per empè­nyer les futures cadires de rodes que ompliran les nostres valls, sinó que tampoc no hi haurà prou recursos econòmics, via fiscal, per poder gaudir d’un sistema sostenible de seguretat social.

A casa nostra, només cal fer una passejada per determinats nuclis de població per fer-nos una idea del panorama. Augment dels jubilats, decreixement dels assalariats i despoblació progressiva de joves, que abandonen el seu poble per anar a cercar un futur fora de casa, fan preveure un esdevenidor ple de problemes, que només es podran intentar pal·liar apujant impostos i contribucions a empreses i treballadors, que cada cop hauran de suportar el manteniment digne de més i més persones grans.

És evident que l’envelliment fa més difícil el creixement econòmic. Cal que obrim els ulls abans que no sigui massa tard. És imprescindible que posem aquest punt a l’agenda política del proper Govern que surti de les eleccions del 7 d’abril. Però, quins són els factors que provoquen aquesta baixa natalitat?

Tenir un bebè és car. Posem-nos al lloc d’una dona en edat de ser mare. Posem-nos també, si és el cas, en la pell del seu company sentimental. Tindran una feina prou ben retribuïda per finançar el cost d’un nou membre a la família? Serà una feina segura i estable, o insegura i temporal? En cas de tenir-ne, els permetrà disposar de prou temps lliure i flexible per dedicar-lo a la seva criança? Tindran un habitatge prou digne per aixoplugar-lo?

Pel que fa a la primera pregunta, cal reclamar una vegada i una altra la necessitat, moral i material, d’equiparar els sous d’homes i dones. A mateixa feina, mateix sou. I a mateix sou, mateix permís de baixa paternal, que permeti també una major igualtat entre homes i dones en l’àmbit familiar. Igualtat, flexibilitat horària, teletreball, conciliació familiar, són conceptes que cal normalitzar al més aviat possible en aquesta matèria.

I quines altres mesures hauria de prendre un govern responsable? Evidentment, ajudar en la planificació familiar i incentivar d’alguna manera un seguit de mesures com ara la potenciació de guarderies infantils amb horaris més amplis i preus més assequibles, ampliació del permís paternal fins igualar-lo amb el maternal, foment de la instal·lació de guarderies en centres de treball públics i privats de mitjana i gran dimensió...

I, sobretot, reactivació de l’economia.

Perquè sense bones oportunitats de treball, sense flexibilitat i adaptació a una nova forma de fer feina, sense igualtat de gènere i sense infraestructures a adequades ens quedarem sense nadons. I, com dèiem abans, un país sense nadons és un país sense futur.