Jo, (gestor) robot?

Si fa uns anys els haguessin dit que aquest text ha estat escrit per un robot –o per una intel·ligència artificial, parlant amb més propietat–, els hauria sonat a ciència-ficció, però avui en dia podria ser perfectament viable.

Tot i que no és el cas –els garanteixo l’autoria humana d’aquest article–, no és menys cert que cada vegada més la tecnologia i la digitalització estan presents en més àmbits de la nostra vida quotidiana, avançant en l’anomenada revolució 4.0.

Qui més qui menys ha sentit a dir que en un futur pròxim els robots podran fer bona part de les feines que actualment duem a terme els humans, amb els dubtes i neguits que això comporta. Sense voler entrar a fer prediccions –en poden trobar molta informació a la xarxa–, el que sembla inqüestionable és que el món seguirà evolucionant i canviant a un ritme molt elevat, tal com hem pogut experimentar en les darreres dècades, i en aquest canvi les persones hi tindrem un paper fonamental.

Aquesta evolució afectarà tots els àmbits d’una manera o d’una altra, i qüestions com el big data, la intel·ligència artificial o l’internet de les coses, faran que activitats quotidianes com conduir un cotxe, anar al metge o gestionar els nostres estalvis, siguin bastant diferents en pocs anys.

Centrant-nos en un àmbit concret com ara el de la gestió d’inversions, que pot ser il·lustratiu de molts altres sectors, és clar que les noves tecnologies han aportat i seguiran aportant moltes millores, i han de ser un suport fonamental per als professionals del sector.

Podríem resumir els avenços en dos grans àmbits: la manera de fer arribar el servei als clients i les eines utilitzades per prestar-lo.

En el primer cas, hi ha qüestions que es donen per superades, com la banca online, i fins i tot conceptes com els robo-advisors són cada vegada més populars. Malgrat tot, i tal com demostra alguna enquesta recent, la majoria de les persones encara prefereix el tracte personal, i si pot ser cara a cara, quan es tracta de diners.

De cara al futur, parlem del que s’anomena omnicanalitat, que significa donar el màxim de possibilitats de comunicació i interlocució als clients, tant per mitjans digitals com amb la interacció personal.

Es tracta de combinar l’eficiència, la immediatesa i la flexibilitat que ens ofereixen les noves tecnologies a l’hora d’arribar als nostres clients, amb l’experiència i el tracte personalitzat que podem aportar els professionals del sector.

Com tot a la vida, caldrà aprendre plegats a treure el màxim profit de tot aquest món de possibilitats. Per exemple, el fet que puguem veure com evoluciona la nostra cartera d’inversions en temps real no hauria de ser incompatible amb la nostra capacitat de ser pacients i entendre que, quan invertim els nostres diners, el més recomanable sol ser fer-ho a llarg termini.

En relació amb la manera com es du a terme la labor dels gestors d’inversions, també hi ha canvis significatius, tant futurs com presents. Cada vegada més, la utilització i el tractament de grans quantitats d’informació –el conegut big data– permeten una gestió més acurada i objectiva de les inversions.

Per posar un exemple, és evident que per molt que una persona vulgui llegir tota la informació disponible sobre una companyia o un país, mai serà capaç de competir amb la capacitat d’anàlisi i càlcul dels nous robots o intel·ligències artificials. Una altra qüestió és la possibilitat de treure conclusions útils o originals de tota aquesta quantitat de dades, i en aquest cas, almenys avui dia, encara cal la intervenció humana en la majoria de situacions.

Els mercats financers són imprevisibles en la majoria de casos, bàsicament pel factor humà, que aporta biaixos i comportaments més emocionals que no pas racionals. El fet de tenir un company robot, un suport tecnològic totalment objectiu, ens ha de permetre millorar la presa de decisions d’inversió, sense oblidar que avui encara no hi ha cap model que sigui capaç de predir el futur, com a mínim en termes financers.

També les persones, com a inversors, som bastant difícils de definir, i el nostre perfil sol ser bastant dinàmic, sent més arriscats quan la borsa puja, i més conservadors quan hi ha corbes en els mercats. En la gestió d’aquesta part de la psicologia humana és on segurament és més necessari combinar les capacitats tecnològiques amb l’instint i l’experiència dels professionals del sector.

Amb tot, tant en l’àmbit concret de les inversions financeres, com en molts d’altres, hi ha espai per a tothom, robots i humans. Més enllà de futurs apocalíptics on els humans serem poc més que mascotes dels robots, o pitjor encara, haurem de sobreviure a la persecució d’algun Terminator, hi ha lloc per a les persones. Es tracta que entre tots sapiguem trobar l’equilibri entre les bondats que ens aporten les màquines i les que tenim els éssers humans.

En definitiva, no és qüestió de triar entre persones o robots, sinó de saber combinar el millor de cadascú i recolzar-nos en la tecnologia per construir el futur plegats: jo (gestor) i el meu robot.

* Sergi Martí, Director general de Crèdit Andorrà Asset Management. Crèdit Andorrà Financial Group Research