Mèxic exigeix que Espanya i el Vaticà demanin perdó 500 anys després

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, a principis del mes de març va remoure les aigües diplomàtiques al comunicar que havia enviat una carta al rei d’Espanya, Felip VI, i al papa Francesc, perquè demanessin perdó pels abusos que van cometre al seu país fa 500 anys quan fou ocupat i conquerit. La reacció del Govern espanyol ha estat fulminant al rebutjar de ple haver de demanar perdó pel que va fer Hernán Cortés i la seva tropa quan van envair Mèxic i van sotmetre els nadius, marginant-los. El Vaticà no ha respost si bé el papa Francesc ja ho havia fet en general.

Andrés Manuel López Obrador, també conegut com a AMLO, nat l’any 1953 a Tepetitán, Tabasco, Mèxic. Formació: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Té 66 anys, és un polític, politòleg i escriptor, president de Mèxic des de l’1 de desembre de 2018. Està casat amb Beatriz Gutiérrez Müller i és pare de quatre fills.

López Obrador ha posat sobre la taula un tema delicat si bé hi ha hagut països, com veurem, al llarg de la història que han demanat perdó en un moment determinat, gest que els honora.

Eduardo Galeano, escriptor i periodista uruguaià (1940-2015), considerat un dels escriptors més destacats de la literatura llatinoamericana, va escriure una metàfora que ha fet fortuna, referint-se als colonitzadors d’Amèrica, i que és la següent: “Vingueren. Ells tenien la Bíblia i nosaltres teníem la terra. I ens van dir: ‘Tanquin els ulls i resin.’ I quan els vam obrir ells tenien les terres i nosaltres la Bíblia.”

En un comunicat, el govern d’Espanya ha rebutjat de ple fer qualsevol demanda de perdó, ja que el que va passar fa 500 anys no es pot jutjar a la llum de consideracions contemporànies. El Vaticà, per la seva part, no ha donat cap resposta al respecte. Alguns països han demanat perdó de determinats episodis. Vegeu-ne uns quants.

Alemanya, acusada de provocar la Primera i la Segona Guerra Mundial i amb l’holocaust nazi l’any 2004, va demanar perdó pel seu passat. Bèlgica té també un passat fosc, en què va ser protagonista el Congo colonitzat, on acabà amb la vida de milions de persones. Va aconseguir reduir la població a la meitat en 50 anys d’imperialisme. Malgrat l’evidència, el Govern belga mai no s’ha disculpat públicament.

L’Església catòlica, l’Estat amb més temps d’existència, també compta amb episodis poc exemplars. Malgrat tot en algunes ocasions ha demanat perdó o disculpes. L’any 2015, per exemple, durant la visita a Bolívia, el papa Francesc es disculpà per la complicitat de l’Església en el seu comportament en molts fets relacionats amb la conquesta d’Amèrica. El papa també va reconèixer els casos de pederàstia comesos en el si de la mateixa Església catòlica. Anys abans el papa Joan Pau II ja havia demanat perdó per la implicació de l’Església referent a l’esclavitud i per la passivitat davant l’Holocaust nazi, amb l’extermini de jueus.

França, recentment, i a través del president Emmanuel Macron, ha reconegut les atrocitats comeses per l’exèrcit francès a Algèria, colonitzada per la metròpoli, que va haver d’abandonar l’any 1962. Un any abans ja havia admès que la colonització francesa del nord d’Àfrica fou un “crim contra la humanitat”. El Regne Unit, una altra gran potència colonitzadora, ha estat responsable de greus atrocitats com l’esclavitud o de nombroses massacres a Jamaica, Irlanda, Iraq, Tasmània, Malàisia, Afganistan. África o a l’Índia. En aquest darrer país existeix un moviment per exigir una disculpa oficial del Govern britànic, especialment després d’exportar tot l’arròs disponible durant la Segona Guerra Mundial, cosa que va causar una terrible fam a Bengala l’any 1942. El Regne Unit, fins avui, no ha demanat perdó. En canvi, sí que ho ha fet, per exemple a l’any 2013, en què es va disculpar amb el poble kikuyu, de Kènia, pels abusos als quals foren sotmesos durant la campanya contra la guerrilla Mau Mau als anys 50 del segle XX.

Els EUA tampoc han estat generosos amb el seu passat. Quan el president Barack Obama visità Hiroshima, l’any 2016, era el moment oportú per demanar perdó per la bomba atòmica que hi va llençar al final de la II Guerra Mundial, que causà 166.000 morts en aquest ciutat japonesa i 80.000 més a Nagasaki. Malgrat tot, en algunes ocasions ho ha fet, per exemple l’any 1988, quan el president Ronald Reagan signà una acta en què es demanava perdó als 120.000 americans-japonesos que van estar presos en camps de concentració durant la II Guerra Mundial. Anys després, el 2008, la Cambra de Representants dels EUA aprovava una resolució en què demanava disculpes als afroamericans per l’esclavitud i la segregació racial que van sofrir. Al Canadà, el 2018, el primer ministre Justin Trudeau, es disculpà en nom del país, a la comunitat jueva. L’any 1939, durant la II Guerra Mundial, rebutjà un vaixell amb 907 jueus considerats “indignes” de residir-hi.

I, finalment, el Japó, un altre país reticent a l’hora de demanar perdó. Però ho ha hagut de fer més d’un cop. Ha hagut d’assumir part de la seva responsabilitat en la II Guerra Mundial. Especialment pels abusos de poder en gran part del continent asiàtic, especialment a Corea del Sud, Birmània, Filipines i Indonèsia, així com contra les tropes britàniques i australianes. Com poden veure són molt els països que tenen greuges per perdonar. Se’n podria fer una enciclopèdia.