També cal ser agraït

D’entrada, a fi que ningú erri, he de dir que soc des de sempre feminista, antifeixista, per la igualtat absoluta entre home i dona moral, laboral, intel·lectual, social.

Però ha arribat un temps –tots els temps, juguen– on hi ha idees que cal defensar sempre que no arribin a uns extrems que si no és per riure, gairebé ploraríem. Serà per influència neo-com americana de puritanisme malaltís, ultradretà i totalment hipòcrita?

He llegit que volem retirar a una de les escoles al país de baix, per pretès sexisme, contes com La caputxeta vermella, La bella dorment, La llegenda de Sant Jordi...

Bé, com sempre seguint maneres de fer del puritanisme i hipocritisme de la societat d’EUA, pensen retirar de les escoles llibres pel seu caràcter polític, religiós o sexista i que d’aquesta manera no “marquin els infants de 3 a 5 anys”. Ja no solament contes, sinó fins i tot llibres del consagrat Roald Dahl o de segones figures com Harry Potter.

Novament es posa de moda l’autocensura. En lloc d’educar es prohibeix, no sigui que la violència de gènere o el sexisme comenci per llegir La bella dorment, per exemple.

El pitjor de tot és l’autocensura, que, amb aquesta actitud, arribarà a prohibir-se gairebé tot Shakespeare, Navokov (i la seva famosa Lolita), i qualsevol novel·la policíaca de sang i fetge, invents clàssics de la història de la literatura, on sexe, violència de gènere, i la violència general surt a cada pàgina. I Dostoievski?

El pitjor és passar d’un extrem a l’altre. I per què es permeten sèries i realitys a la televisió espanyola, francesa i a altres, i pel·lícules americanes de brutalitat envers la dona a hores que en diuen horari infantil?

Arguments com “que aquests contes o aquests i altres autors reprodueixen rols que els nens poden naturalitzar”, i “poden acabar creant violència masclista i, per això, cal tallar-lo de soca-rel”, em semblen absolutament demencials

Prohibir, prohibir llibres són camins equivocats per a l’educació. La lectura d’aquests contes o llibres ha d’anar acompanyada d’una actual educació explicativa per part de mestres i pares i mares.

Què es prohibirà, tota la literatura clàssica, plena de masclisme, violència de gènere, sexisme, incestos? La Bíblia? És que els nens que neixen el 2019 neixen sense milers i milers d’anys de cultura on els paràmetres actuals o no existien o eren “normals”?

I què farem de la Bíblia i de l’Alcorà, i de tots els museus?

I haurem de cremar totes les filmoteques, plenes de violència, de morts, assassinats...? També els Far West, és clar!

Ja sé que és per a nens de 3 a 5 anys. Ja sé que s’ha de ser molt primfilat en aquests assumptes. Però, per això, hi ha l’educació de mestres i pares que, per començar, haurien –molts d’ells- educar-se abans d’educar.

Com és que ningú es posa amb la violència que hi ha a la factoria Disney, o als Simpson, o a Tom i Jerry, i ja no diguem en les pel·lícules de la televisió –en horari infantil (quina hipocresia!)–, o en aquests asquerosos realitys, on la dona és simplement un objecte, i on es tracten els temes de parelles, de gènere, amb paraules grosses, grolleres, que escolten tot tipus de persones, nens i adults? I a més tenen la màxima audiència, diuen!

Res: hipocresia, puritanisme barat i la cultura base de la nostra història plena de tot tipus de maldats, al costat de les bondats, a les golfes. Pobra societat!

Fins i tot algú ha dit que hauríem potser de retirar El vell i el mar per atemptar contra la sensibilitat ecològica perquè no es poden matar balenes.

Tot plegat, no fa res més que crear una societat falsa, hipòcrita, sensiblera, negativa, plena d’autocensura –no cal la dictadura!- , del “políticament correcte”, imbècil, acrítica i massificada, on tots som iguals; anem vestits iguals, som mal educats igual, no som capaços de saludar, som absolutament impermeables als altres; això sí, la qüestió és censurar llibres perquè poden ser sexistes, violents, i cal retirar-los. D’aquesta manera, ens estalviem d’educar els nens, ensenyant-los que això està bé, i això no.

Sempre hem d’estar contra tot tipus de violència, sigui de la classe que sigui, però també hem de lluitar a favor de la lectura dels contes i de la literatura de tots els segles passats, presents i futurs. És a dir, a favor de la cultura.