Protecció de la capa d'ozó

A mitjans dels anys 70, els científics van descobrir que la capa d’ozó estava amenaçada per l’acumulació de gasos que contenien clor i brom en l’atmosfera i a mitjans dels 80 van descobrir el famós forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtic.

En aquell moment es va considerar urgent que tots els països del món fessin front a aquesta problemàtica i el 1985 es va adoptar el Conveni de Viena per a la protecció de la capa d’ozó. Posteriorment, els diferents protocols que el desenvolupen i en concret, el Protocol del Montreal relatiu a les substàncies que esgoten la capa d’ozó (1987).

Van ser els primers tractats internacionals mediambientals que van ser ratificats universalment.

El Protocol de Montreal va permetre l’eliminació dels gasos CFC (clorofluorocarbonis) i la seva substitució progressiva mitjançant l’ús dels HFC (hidrofluorocarbonis). El conjunt d’aquests gasos s’utilitzen principalment en aires condicionats i aparells de refrigeració.

L’èxit en l’aplicació del Protocol de Montreal ha permès protegir la salut de les persones i la qualitat del medi ambient contra els danys que poden resultar d’una exposició excessiva als rajos ultraviolats solars. La darrera avaluació científica ha permès determinar que la capa d'ozó s'ha recuperat i els models actuals de projecció preveuen que a l'hemisferi nord i a les latituds mitjanes, la capa d'ozó recuperi el seu estat de normalitat cap al 2030. Pel que fa a l'hemisferi sud es preveu que sigui a la dècada de 2050 i cap al 2060 a les regions polars.

La darrera esmena al Protocol de Montreal, anomenada “Esmena de Kigali”, pretén la reducció progressiva dels HFC, ja que, encara que no afecten la capa d'ozó, tenen un efecte d’hivernacle amb un impacte mil cops més potent que el diòxid de carboni.

L’esmena de Kigali té un efecte positiu tant sobre l’estat de la capa d’ozó com sobre la lluita contra el canvi climàtic. Es considera que l’acord assolit a Kigali pot evitar un augment d’entre 0,4 a 0,5 graus en la temperatura de la Terra durant aquest segle ja que suposarà una reducció de la producció i del consum d’HFC del 80% en els propers 30 anys. Això suposa l'equivalent de 70 milions de tones de diòxid de carboni, gairebé el doble de la contaminació de carboni produïda anualment a escala global.

L'esmena inclou disposicions per l'eliminació gradual dels HFC i també pot obrir una via per redissenyar els equips de refrigeració de manera que siguin més eficients energèticament, augmentant així encara més els guanys climàtics.

La implementació dels nous objectius establerts en l’esmena es realitzarà en tres fases, amb un grup de països desenvolupats que començaran a reduir els HFC des del 2019, seguits dels països en desenvolupament a partir del 2024 i pocs països més a partir del 2028.

El Govern d’Andorra va aprovar la ratificació de l’esmena de Kigali, igual que ho va fer amb l’Acord de París. D’aquesta manera se suma a la ratificació dels altres 65 països que han permès que l’Esmena de Kigali entri en vigor l’1 de gener del 2019 a nivell global i més concretament el 23 d’abril del 2019 per Andorra.

Així es posa en relleu la voluntat del Principat de continuar sostenint la tendència internacional favorable a la millora de la salut de les persones i del medi ambient, de l’acció climàtica i de la qualitat de vida. Alhora, s’està treballant per adequar la normativa andorrana a aquestes noves obligacions i es treballa conjuntament amb les empreses dels sectors concernits per tal de fer una aproximació conjunta als nous objectius, tant des del sector privat com des de l’Administració.