Mes de maig: esdeveniments, tradicions i festes del passat i del present

Procedirem a explicar-les per ordre cronològic.

–Primer de maig:

Festa del treball, dia festiu avui dia.

Jornada reivindicativa dels sindicats americans des del 1884.

Adoptada a França per la internacional socialista l’any 1889, durant molts anys era dia de vaga. Va esdevenir festa legal i festiva l’any 1947. Avui dia s’ofereix muguet (flor blanca molt olorosa) que diuen que porta sort.

A Andorra, el 8 de maig del 1989 se celebra el primer congrés fundacional del sindicat Andorra dels treballadors. El 1990 el Govern la declara festa del treball i dia festiu.

–Primer diumenge de maig:

Agermanament de la verge de Meritxell amb la verge Victòria de Sabart (Tarascó) des del 2015. Pelegrinatge a Meritxell amb totes les parròquies d’Andorra i Sabart, a continuació se celebra missa i berenar.

–8 de maig:

Sant Miquel Arcàngel, festa a Engolasters tot el dia al voltant de l’església.

Patró de Prats; missa a la tarda amb la cantada dels goigs, seguidament berenar ofert per l’honorable comú de Canillo i coques fetes per les mestresses de Prats (fan coques de canal, de paella, de vellut, etcètera).

–Armistici de la Segona Guerra Mundial:

Firmada a Reims (França). Avui dia a cada poble de França els consellers municipals commemoren aquest aniversari davant el monument dels morts on hi ha escrit tots els noms dels morts a la guerra.

–13 de maig:

Festa de Fàtima, els portuguesos pugen la verge a peu des de la carretera fins al santuari, després fan una missa.

–15 de maig:

Festa de Sant Isidre, patró dels pagesos, avui dia no es fa cap commemoració.

El segle passat es feia una missa i es posava el Sant (que es troba a l’altar major de Canillo portant una rella de la reu) sobre una taula amb unes quantes espigues de blat. Si a Canillo no hi havia el sagristà anava a buscar-les a Encamp. A la tarda es feia una processó pels carrers del poble presidida pel mossèn, les autoritats que portaven el sant en un baiard i els fidels.

Dos cases de les més o menys pròsperes oferien dos redorts (tortell) per damunt del sant. Acabada la processó tots els assistents menjaven un tros de redort.

Una llegenda diu que Isidre llaurava un camp amb un parell de bous enjovats i va sentir tocar missa. Hi va anar deixant els bous al camp i quan va tornar el camp estava tot llaurat.

–Últim dissabte de maig, festa de la mare de deu de Canòlich:

Molt preuada pels lauredians i altres andorrans.

–Maig del 1968:

Hi hauria molt a dir durant tot el mes...

Un amic estudiant a París va viure tot aquell període de manifestacions i motins provocats pels estudiants i obrers. Hi va haver vagues generals amb ocupació d’universitats i fàbriques (10 milions de vaguistes) i amenaçant el règim polític francès. Finalment, el 30 de maig el discurs del president de la República, el general De Gaulle, va fer que les vagues disminuïssin (un milió de gaulistes es van manifestar als Camps Elisis). No obstant això, les revoltes van durar encara tot el mes de juny.

Desitgem que nosaltres i els nostres descendents recordin amb alegria les celebracions festives del mes de maig, però que no oblidin les desgràcies passades.

I per acabar, alguns refranys...

“Pel maig cada dia un raig.”

“Si plou per Sant Pere regalat (13 de maig), 40 dies de raigs.”

“Si plou per Sant Urbà (25 de maig), 40 dies plourà.”

I en castellà:

“Hasta el 40 de mayo (10 de juny) no te quites el sayo.”

Gràcies per llegir-me i excuseu si he fet algun error.