La Unió Europea, un model que cal reforçar i exportar

Com ja he dit més d’una vegada, soc periodista i m’agrada tenir el diari en paper entre les mans, cosa que no vol dir que no utilitzi –com fa la majoria– el mòbil per estar al dia i comunicar-me amb qui m’interessi. Però tenir el diari entre les mans em permet llegir i rellegir, subratllar i en alguns casos retallar un escrit i arxivar-lo per si alguna vegada el puc repescar i rellegir. M’encanta rellegir escriptors, periodistes, interessants.

Un dels gèneres que més m’agraden és els editorials, els escrits d’opinió. Ells ens donen les claus, els camins, per entendre el context, un pensament, una idea, el perquè passen les coses. I així he descobert en una entrevista al filòsof francès Francis Wolff que postula un humanisme universal i alhora es declara europeista de totes totes.

Aquest passat Sant Jordi tenia clar quin llibre comprar, Tres utopies contemporànies, de Francis Wolff, que ara estic llegint. A més, per internet pots accedir a algunes de les seves conferències com la que va fer fa un any a Màlaga, que em va acabar de convèncer. Wolff parla amb arguments, amb idees que desenvolupa en un esquema que va desenrotllant fins al final. És una persona optimista, malgrat tot, i aposta per la joventut de cara a salvar el planeta que entre tots hem anat espatllant.

Però parlem primer de qui és Francis Wolff: neix l’any 1950 a prop de París, casat i pare de dos fills i en l’actualitat és professor emèrit de l’Escola Normal Superior de la Universitat de la capital francesa. El prestigiós diari Le Monde el considera un dels filòsofs més important d’Europa. La seva condició de professor fa que sigui una persona molt assequible i malgrat la complexitat del tema sap exposar-lo amb meridiana claredat.

Part de les seves publicacions estan dedicades a la història de la filosofia clàssica Història de la filosofia antiga: Sòcrates (2000) i Aristòtil i la política (2008).

En el seu darrer assaig que estic llegint ens invita a reflexionar sobre les utopies que en el dia d’avui empenyen el curs de la societat i ens proposa la unitat política de la humanitat: la utopia cosmopolítica. Que dins de l’espècie humana cal aplicar un principi de justícia global i l’accés universal als béns primaris i es declara defensor que cal ajudar els països en vies de desenvolupament.

Diu que les utopies ja no ens mouen perquè les del segle XX (nazisme i comunisme) van ser catastròfiques. El nazisme, la utopia del pur (raça ària versus jueus) i l’altra, el comunisme, la igualtat que es transformà en una lluita contra la diferència de classes, la propietat i fins i tot la cultura. Avui –diu– hi ha altres utopies com el posthumanisme (una vida sense malalties ni vellesa) i l’animalisme (que pretén abolir les fronteres naturals entre espècies). Ell proposa la unitat política de la humanitat: la utopia cosmopolítica. Un humanisme universal que faci possible una major igualtat entre els humans.

Confonem globalització amb cosmopolitisme. La globalització és una mundialització econòmica, financera, que difumina les cultures locals. El cosmopolitisme, en canvi, defensa la diversitat cultural.

Respecte a la Unió Europea, la defineix com “la realització més important de la utopia humanista”, precisament on van tenir lloc les pitjors guerres modernes. Ben lluny dels cants de sirena de l’extrema dreta que la vol desintegrar, despersonalitzar i rebaixar-ne els objectius. Considera positiu que els estats membres hagin renunciat a una part de la seva sobirania (política monetària, treure fronteres, defensa, etc.) per fer possible una certa prosperitat i pau al conjunt.

I pensa que el model de la Unió Europea –que aquest final de mes de maig convoca eleccions– és un model que caldria aplicar, de manera progressiva, a escala planetària. Just al contrari del que pensa l’extrema dreta de diversos països que vol desintegrar-la. L’individualisme versus el progrés en comú.

Respecte al canvi climàtic, fruit d’una política permissiva i tolerant, que està portant el nostre planeta blau a una inestabilitat per culpa de la mà de l’home (amb un Donald Trump que es nega a col·laborar), Francis Wolff es declara optimista en base al moviment de la joventut bolcada cada vegada més a favor d’aturar-lo. Considera que això és un signe del naixement d’una consciència humanista arreu del planeta. En el fons es vol redefinir el que significa ser humà.

I ser humà per a Wolff vol dir ser d’un sol món del qual tots formem part. I que la utopia cosmopolita és la més sòlida i la que té més futur.

Seguint el pensament d’aquest filòsof i davant de les immediates eleccions europees, cal que ens posem les piles i anem tots a votar en positiu: a favor d’uns valors que volen consolidar la Unió Europea fer-la més forta i solidària, perquè el bé comú sigui el que guanyi enfront dels nacionalistes que volen just tot el contrari.

El diumenge dia 26 anem a votar –màxima expressió de democràcia– pensant en els nostres fills i nets.