Casa Rossell /Museu Nacional / Història d'Andorra i dels Coprínceps

Tenim a Andorra uns quants edificis peculiars, que formen part del Patrimoni Cultural, arquitectònic, i de la història d’Andorra: Casa Areny Plandolit, Casa Rull, Farga Rossell, Hotel Rosaleda, Ràdio Andorra, Casa Rossell, etc., a alguns dels quals s’ha portat a terme una restauració i se’ls ha donat, o se’ls vol donar un ús, com a edificis que han tingut un impacte important quant a l’arquitectura, les famílies, o el seu significat històric dins del nostre país. En algun moment fa uns quants anys, s’havia parlat de restaurar l’edifici de Casa Rossell per destinar-lo a residència dels Coprínceps, i d’altres Caps d’Estat o Autoritats estrangeres, per quan estiguessin de visita oficial a Andorra.

Agafant el fil d’aquesta idea, i arrel d'una conversa que vam tenir amb el company Jordi Marquet durant la visita que va fer el Copríncep François Hollande a Andorra, on vam parlar que s’hauria de tenir un reconeixement als Coprínceps dins la història d’Andorra, crec que una de les possibilitats que s’haurien d’estudiar seria la de destinar la Casa Rossell com a lloc per exposar, comprendre i ensenyar la nostra història a través de la figura dels Coprínceps.

Crec que és un deute que té Andorra com a País com també les seves autoritats, de reconèixer a través d’un edifici simbòlic, i d'una exposició permanent on s’expliqués amb documents, lleis, fotos, pactes, tractats existents, la història dels Coprínceps, la història del nostre Coprincipat, la història d’Andorra, la nostra història.

Penso que hi ha tema històric i documents suficients perquè s’aprofiti l’existència i la restauració de Casa Rossell per destinar-hi tota aquesta proposta. Una casa que tot el seu legat (que no és poc!) , gràcies a la llei de successió, ha passat a formar part del patrimoni del Govern d'Andorra. Ja fora hora que el Govern tingués un agraïment, restaurant la casa pairal dels Rossells o de la Família De Riba, i donar-li un ús propi a la seva identitat. Un dels somnis de la “senyoreta” Maria Lluïsa De Riba Cassany era el de construir un pont romànic per anar del corral al prat de Casa al costat de la carretera. Seria també un reconeixement a la família que aquest somni pogués veure la realitat..

A cap andorrà l’hi és indiferent l’existència dels nostres Coprínceps, el molt que han fet alguns d'ells per al bé del nostre país i com ens han ajudat en temps difícils, com també que alguns ho haurien pogut fer millor per Andorra. Si la fórmula d’Estat amb la figura dels Coprínceps ha durat tants de segles, segur que no a estat pas tan dolenta per al nostre país, i que ens ha portat més beneficis que perjudicis. Últimament, hem sentit que el Coprincipat corria perill si el Consell General legislava sobre temes de pràctiques prohibides per l’església. Sabem tots que el Coprincipat és fràgil, que durant els segles ha tingut problemes, però sempre s'ha adaptat a les circumstàncies exteriors i als anhels del poble Andorra, i sempre se n'ha sortit.

Seria una llàstima que no s’estudiés aquesta possibilitat i oportunitat ensems, de dotar a Casa Rossell, el lloc que es mereix com a Casa Senyorial i bressol de prohoms Andorrans que ha estat dins la nostra història. Si fos el cas en què es demostra que aquesta idea no és possible portar-la a terme a l'indret de Casa Rossell, per condicionants i raonaments que es puguin trobar, s’hauria d'intentar trobar el lloc ideal perquè això fos possible, com també la creació d'un Museu Nacional, que considero que és una de les assignatures pendents que ten el Govern del nostre país.

De ben segur que si tothom poguésarribar a conèixer la història d’Andorra, la nostra identitat, les nostres arrels, la nostra cultura, a través d'un Museu Nacional es comprendrien millor les peculiaritats i genuïtats d'Andorra com a país i l'existència i la continuïtat dels Coprínceps com a garants de la nostra llibertat, de la nostra independència, de la nostra sobirania, i de la nostra neutralitat.

En les últimes eleccions generals alguns candidats han deixat caure la idea d'un Museu Nacional a Casa Rossell o a l'hotel Casamanya, un edifici emblemàtic per a Ordino, que també per al poble té la seva història; el com es va construir, perquè es va construir, i seria ensems un reconeixement a les persones del Quart que en aquells moments van tenir la idea de construir un hotel per donar vida i activitat al poble. Val a dir que la construcció de l'hotel Casamanya es va finançar amb la venda d'una part de la fusta que es tallava alls boscos propietat del Quart d'Ordino. A més és un edifici que ten la seva façana protegida per la Llei de preservació de Patrimoni, motiu pel qual fa que el govern també hagi de participar en la seva restauració.

Potser realitzant un estudi conjuntament dels dos edificis, per part del Govern, del Comú i del Quart d'Ordino, es podria trobar una solució per a la seva restauració i per a l'ús que se’ls podria donar.

No soc un gran entès en museus i en quins llocs es pot ubicar un museu Nacional. Ja sabem que avui en dia la majoria de Museus Nacionals s'ubiquen en diversos edificis singulars de nova planta i projectes realitzats per arquitectes de renom internacional com el Guggenheim de Bilbao (Frank Gehry), el Museu Nacional de Qatar (Jean Le Nouvel), etc.

De totes maneres, en aquest escrit deixo aquesta idea o proposta, per si algú que tingui responsabilitats polítiques al respecte la pugui o la vulgui aprofitar, o com a mínim que serveixi per poder dotar a Casa Rossell i a l'Hotel Casamaya de la restauració adequada.