La incertesa, una constant laurediana

El nostre comú aposta per la construcció de la tirolina. Aquest és un dels quatre projectes presentats pel cònsol, J. M. Vila, l’octubre del 2016 per incrementar l’activitat i els ingressos a Camp­rabassa. Els altres tres són el futbol, el trial i el ràfting. Ara per ara no sabem si hi ha cap estudi de les conseqüències socials, mediambientals i econòmiques, i és molt preocupant si tenim present que des de la inauguració de Naturlandia la parròquia està en una situació crítica.

Com a lauredians ens neguiteja que la manca d’informació clara i transparent es converteixi en una forma de gestió habitual. Els ciutadans hauríem d’estar assabentats dels grans projectes, del seu impacte global (mediambiental, econòmic i social) i del seu finançament.

Si analitzem els números es constata que des de l’any 2011 el comú de Sant Julià deu 1,6 milions d’euros a Copsa i per aquest deute la Batllia l’ha condemnat a pagar 300.000 euros l’any fins a rescabalar el deute més els interessos. Haurà de pagar, doncs, 3,5 milions d’euros.

L’any 2016 Naturlandia devia 10 milions als bancs i 3 milions als proveïdors. Actualment, el comú, amb les arques buides, es veu obligat a tornar 5,3 milions d’euros fins al 2019. No oblidem que anteriorment ja havia traspassat 11 milions a Camprabassa. Davant aquestes xifres tan desorbitades ens preguntem: quina és la solució? La parròquia podrà algun dia recuperar aquests diners?

El cost inicial de la tirolina l’any 2017 era de 3,5 milions d’ euros, va passar a 4,5 milions el desembre del 2018 i finalment a 5,5 milions d’euros l’abril del 2019, coincidint amb el sobtat interès d’una empresa constructora a invertir en el projecte.

Segons hem llegit a la premsa, el cònsol va fer una proposta per cobrir aquesta quantitat mitjançant una emissió de 10.000 accions de les quals una empresa del país encarregada de les obres se’n quedaria 1,5 milions d’euros, el 27,70%. Naturlandia n’adquiriria 550.000 euros, el 10%, i el comú de Sant Julià inicialment cobriria els 3.450.000 euros restants, el 62,73%. Afegint que un cop constituïda la societat es posarien a la venda 10.000 participacions a un preu de 550 euros perquè hi poguessin entrar petits inversors. També dos bancs del país, així com una gran empresa, haurien mostrat interès per adquirir títols.

En l’última sessió del consell de comú ja es va parlar de la reactivació de la Societat de Promoció Turística i Econòmica de Sant Julià de Lòria, que seria l’encarregada de gestionar la tirolina i les activitats aquàtiques del Valira.

Tot plegat és similar a l’experiència viscuda amb Naturlandia, i certament té molt poca credibilitat i no convenç ningú.

Com s’explica que Camprabassa pugui ara invertir 550.000 euros en la tirolina quan, en el seu moment, no disposava de recursos per fer un estudi de 300.000 euros que va haver d’assumir el comú?

Si intentem fer quadrar els comptes ens trobem, segons la premsa, que el càlcul del nombre de baixades per la tirolina que es va fer era suficient per obtenir un benefici d’entre el 6% i el 12%. Aquesta dada mereix un interrogant, ja que el perfil d’usuari d’aquesta atracció, una tirolina de 6 places a gran velocitat i la més llarga del món, suposa uns usuaris joves i amb una bona condició física molt allunyats del públic familiar habitual a Naturlandia que pot utilitzar les altres atraccions. No sembla per tant que aquestes xifres siguin factibles.

Hem de puntualitzar també i fer especial esment a les mesures de seguretat. No sabem el grau de fiabilitat i seguretat del giny. No voldríem tornar a caure en el problema d’accidents del Tobotronc del que tots en coneixem sobradament el resultat.

Tampoc sabem les conseqüències mediambientals que causaran aquestes noves instal·lacions.

Una altra proposta és el ràfting. Un primer estudi deia que era factible, i posteriorment es va demostrar que no era així. L’inversor inicial el va abandonar. Ara per ara, del nou projecte només sabem per la premsa que s’han fet diversos estudis, obres i construccions dels quals desconeixem el cost, que s’haurà d’afegir al deute ja existent. I una vegada més, on és l’estudi d’impacte que pot tenir per al riu Valira?

Tampoc se’ns ha explicat quins són els costos o beneficis del futbol i del trial, el que sabem és que les nostres muntanyes estan cada dia més maltractades, en lloc de ser protegides i considerades un atractiu per si mateixes.

Els ciutadans de Sant Julià ens mereixem una explicació. Fins ara no hi ha hagut cap reunió de poble i no se’ns ha exposat quines són les xifres actuals de deute del comú i de Camprabassa. Tenim el dret de saber molt clarament les conseqüències de totes aquestes inversions que s’afegiran al deute ja existent i que a la llarga haurem de pagar entre tots i amb els nostres diners.