La tribuna

L'OMS adverteix del risc de no vacunar els infants

El moviment antivacunes s’està convertint en un risc seriós de provocar epidèmies

Creat:

Actualitzat:

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) torna a fer una crida de l’extensió del moviment antivacunes, el qual, malgrat anteriors advertències, s’està convertint en un risc seriós de provocar epidèmies amb malalties que es creien erradicades com el xarampió. Per altra banda, hi ha el pla d’acció mundial sobre vacunes (GVAP per les seves sigles en anglès) que l’any 2012 es va aprovar a través de l’OMS amb l’objectiu d’assolir la dècada de les vacunes i fer accessible la immunització universal. La missió del GVAP és meridional: millorar la salut de les persones mitjançant l’ampliació dels beneficis de la immunització, més enllà del 2020, independentment del seu lloc d’origen, qui són i on viuen.

El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, es mostra contundent amb el moviment antivacunes, el qual considera que l’administració “ha de perseguir” i no donar-li aixopluc en pro de la llibertat d’expressió. I afegeix: “Les vacunes, juntament amb el clavegueram i la potabilització de l’aigua, és el que ens fa sortir de l’edat mitjana.”

Tothom és lliure de creure i practicar el que vulgui però sense posar en risc els altres. No vacunar un infant vol dir que aquest està en risc de contagi però alhora és un perill de contagiar els del seu entorn (família, escola, veïnat...). En aquest cas el bé comú està per sobre dels drets individuals. Internet ha facilitat l’automedicació i l’intercanvi d’opinions contràries a les vacunacions. Els antivacunes al·leguen que les vacunacions massives poden ser nocives relacionant-les amb l’autisme, arran d’un investigador que publicà una tesi l’any 1998, que plantejà la possible relació entre la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) i l’autisme. Tesi que va ser rebutjada per la ciència. Però hi ha gent que no s’ho creu i escampa per la xarxa idees contràries al sentit comú basat en la ciència i no pas per perjudicis pseudocientífics.

També s’ha relacionat la vacunació amb interessos farmacèutics, amb principis morals o religiosos. Sempre hi ha segments immunes a les raons científiques. I si hi ha abusos interessats cal denunciar-los però mai a costa de perjudicar els altres.

L’OMS alerta del perill de “ressuscitar” el xarampió, però també la poliomielitis i la diftèria, la qual cosa seria un greu retrocés per a la humanitat. La vacunació quan és massiva esdevé protectora del grup, del col·lectiu. Jaume Padrós recorda que hi ha infants i adults que no es poden vacunar perquè tenen malalties (oncològiques, immunològiques o al·lèrgiques) que no els ho permeten, i “el fet que el seu entorn estigui vacunat els protegeix”. En aquest terreny, les escoles fan bé exigint l’ingrés dels nous alumnes que demostrin estar vacunats segons els criteris de l’OMS.

El mateix Jaume Padrós ha dit que és clau mantenir un alt “grau d’informació i transparència” sobre la vacunació, i afegeix que: “Les vacunes són segures, han passat sistemes de control exhaustius, mentre que hi ha mantres sobre els suposats efectes secundaris, que no només no s’han pogut demostrar, sinó que han acabat sent mentides i estafes i han estat la base d’uns moviments antivacunes que s’han de denunciar.”

El tema és greu si tenim en compte que a Europa a la primera meitat del 2018 hi va haver uns 41.000 casos de xarampió, que provocà 37 morts. majoritàriament a països de l’Est (Sèrbia, Geòrgia, Ucraïna i també a Grècia, entre d’altres). El tema també és greu a l’Amèrica del Sud per motius semblants.

Per la seva part el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Guix, ha reconegut que els moviments antivacunes són un fet preocupant, deixant clar malgrat tot que “encara no representen un greu problema” al Principat.

Segons una enquesta de Salut Pública de la capital catalana, Barcelona, mostra que uns 3.000 infants de la ciutat no tenien posades les vacunes marcades al calendari marcat per la Generalitat a causa que els seus pares no ho consideraven necessari. Una vegada més l’automedicació s’aplica i no es fa cas del que recomanen els pediatres. És aquest un problema que de moment afecta només l’1,5% de la població infantil catalana. El perill és que vagi augmentant.

Davant dels antivacunes, de l’automedicació, dels tabús, cal una política informativa més intensa (a la xarxa, a través del pediatres, les escoles...) per evitar epidèmies que semblaven dester­rades al segle XXI.

tracking