La política de la por

El 10 de juny passat apareixien en un mitjà de comunicació escrit unes declaracions del president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, el Sr. Carles Enseñat, d’una gran irresponsabilitat, inconsciència i inconsistència. En el marc de l’entrevista el conseller aprofita, una vegada més, per alertar sobre les conseqüències –hipotètiques– d’una eventual despenalització de l’avortament que podrien abocar el país a un possible canvi d’estructura institucional.

L’assumpte ja no es queda només en la qüestió de la dissolució del model d’Estat de Coprincipat andorrà, sinó que afirma i alerta que aquesta dissolució implicaria una annexió a Espa­nya en forma d’autonomia. Una afirmació sense cap fonament legal ni històric. A més, afegeix, aquest fet també suposaria un daltabaix econòmic “similar al que ha viscut San Marino, que ha vist reduït el seu PIB fins al 30% a causa de la crisi econòmica, pel fet de no tenir la crossa d’un país proper com Itàlia” (sic). El polític demòcrata es queda tan ample, tracta els nostres estats veïns d’Estat “crossa” i no explica ni justifica la seva profecia, reduint-ho tot a un gran enigma.

Des del PS sostenim que el dret a l’avortament és un dret consubstancial amb el model de societat que defensem. La disjuntiva real no és entre avortament i model d’Estat en el qual centren el debat les forces polítiques conservadores i de dretes que van en contra el progrés social. Per a nosaltres la despenalització no és una “arma electoralista” i encara menys una hecatombe. És una reivindicació irrenunciable.

En altres ocasions hem explicat que els canvis que s’han produït en la nostra legislació en salut sexual i reproductiva no han tingut cap objecció, ningú hi va recórrer en contra davant el Tribunal Constitucional i tampoc ningú va argumentar que posaven en perill el model d’Estat. Ningú es va inhibir de la seva responsabilitat ni es va amagar, com tampoc ho farem ara nosaltres. Presentarem, comptant amb el suport de la ciutadania, la proposta de modificació de l’article 108 del Codi Penal per despenalitzar l’avortament i els altres grups polítics podran fer el que millor considerin: votar en contra de la seva admissió a tràmit; esmenar-la o votar-hi en contra, si la modificació s’admet a tràmit i, si malgrat la seva posició la llei s’aprova, podran recór­rer-la prop del Tribunal Constitucional, una opció que també tenen els Coprínceps.

Tot dins de la normalitat institucional i de la responsabilitat política, amb l’actuació sobirana dels grups polítics del Consell i la dels Coprínceps segons les seves prerrogatives constitucionals. I mentre el Tribunal Constitucional, si se li requereix, ja dictaminarà sobre l’adequació de la llei a la nostra Carta Magna, fora bo que tothom respectés les normes, els procediments i les decisions de les nostres institucions sense especular sobre les intencions dels altres, i encara menys vaticinant la desaparició del nostre Estat en cas que es modifiqués la nostra Constitució. Un Estat de dret com és el nostre, que és, entre altres, membre d’organitzacions internacionals com les Nacions Unides i del Consell d’Europa.

El Sr. Enseñat sembla no haver-se llegit la Carta de les Nacions Unides, com tampoc el procediment que estableix la Constitució espanyola per constituir una comunitat autònoma. Si ell i el seu partit polític no volen despenalitzar l’avortament que ho diguin obertament, però que no emboliquin la troca.