'Simposion' a Encamp

Permeteu-me d’entrada el cultisme que em van descobrir en un aplec de periodistes esportius: simposi, paraula culta que segons el diccionari normatiu significa: “Trobada d’experts sobre un tema que a través de conferències actualitzen els seus coneixements”, en l’etimologia original, del grec “simposion” (us estalvio l’alfabet específic) ve definit més frívolament com a “reunió per beure vi”.

I en aquesta darrera accepció primigènia, la biblioteca comunal d’Encamp organitza cada any un maridatge entre vins especialment escollits i composicions musicals; en alguna edició s’ha afegit també la poesia a la combinació.

Divendres de la setmana passada, en coincidència amb el Dia Internacional de la Música, va celebrar la quarta edició de Vibliosons, amb presentacions a càrrec del veterà sommelier José Antonoio Guillermo i amb peces originals per a cada tast de les autores i intèrprets Mireia Clua (violí elèctric) i Ysa Santaella (al teclat).

Aquest esdeveniment, que sembla ja consolidat per a successives edicions anuals, és potser la iniciativa més original de les que manté la institució encampadana, on no falta la diada de la poesia a la primavera, les trobades amb escriptors i escriptores del domini lingüístic, concurs de relats, de punts de llibre i tantes altres convocatòries més per a petits i grans, relacionades amb la literatura i la llengua.

Pel que fa a la trobada d’enguany, els vins escollits per Guillermo van ser més aviat exòtics, de finques llunyanes, i no de Sant Julià, o del Principat veí, com els tres primers anys. I tots tres eren negres: el fresc Abel Mendoza Jarrarte de 2005, de la Rioja Alabesa, el Casa Silva Carmenere Gran Terroir, ni més ni menys que de Xile, i el Clunia Syrah de la finca La Encina, de Burgos (en territori geogràfic, però, fora de la denominació Ribera de Duero per característiques).

Les descripcions del sommelier van tenir la capacitat de fer sentir, fins i tot als més neòfits en això dels tasts, el gust de les fruites o dels vegetals que l’expert apuntava com a contingudes al que podia començar en un cas per escoltar-se, per mirar després el color i la densitat, per sotmetre’l a l’olfacte i, finalment, per fer-lo circular a la llengua fins a la gola. Els plats i aliments recomanats per maridar-los amb resultats òptims amb la beguda és una altra de les matèries dominades per l’especialista, uns suggeriments per apuntar i conservar, per si arriba el cas de coincidir amb els mateixos productes a un bon restaurant del país o de l’estranger si sortim de viatge i es produeix la coincidència.

En definitiva, aquests “simposions” anyals a Encamp van aportant als i a les assistents un seguit de coneixements i de sensacions associades de vi i sons que potser un dia caldria recollir en una publicació, amb lletra, imatge i so, si més no virtual, quan el volum es consideri suficient.

La compilació seria una obra agraïda per tants i tantes incondicionals de la gastronomia i les seves diverses branques, potser completada amb receptes de plats recomanats per maridar.

Amb la publicació suggerida o sense, l’any vinent caldrà esperar una nova edició de Vibliosons, sempre plena de gust –en els diversos sentits– i cada vegada sorprenent per uns ingredients poc o gens coneguts abans pels assistents.