Violència de gènere

En el moment d’escriure aquesta columna, a Espanya des que va començar el 2019 han mort 26 dones, víctimes de la violència de gènere, una de les lacres de la societat actual. D’aquestes dones mortes, tan sols un onze per cent havien denunciat amb anterioritat el seu agressor, una estadística que deixa molt clar que les persones que sofreixen aquesta violència viuen en un estat permanent de por: por a la violència física i psíquica que exerceix l’agressor, por a l’agressor i por de denunciar, encara que vist el terrible desenllaç en la majoria de casos seria millor fer ho quan abans millor.

L’últim cas conegut, el de Mónica Borràs a Terrassa, enterrada en els seu propi pis, demostra que sovint, tot i les sospites de la policia, resulta difícil arribar a descobrir l’assassí. Sempre s’ha dit que en la majoria de desaparicions, el principal sospitós és la parella o exparella de la persona desapareguda, tal com va passar en el cas de Mónica Borràs. Un any després, la policia ha localitzat gràcies a poder entrar al pis i a un georadar, el cadàver de la víctima al soterrani de la casa. En primer lloc, cal felicitar qui ha portat la investigació, no ho dubtin, però també sembla increïble que s’hagi tardat tan de temps a poder accedir al pis i fer un escorcoll com el que ha permès trobar el cos. No haurien d’agilitzar-se els mecanismes judicials en casos com els de les desaparicions, o assassinats sense resoldre, per petita que sigui uns sospita?

Però retornant a l’inici d’aquest escrit, resulta xocant que hi hagi persones que no acceptin el concepte de violència de gènere. Fa molts anys, segles sencers que estem en una dinàmica masclista, arrelada en el més profund de la societat que està costant d’eradicar, però contra la qual s’han fet molts progressos. La violència de gènere segueix present en la nostra societat, i convé combatre-la sense cap tipus d’ambigüitat. Almenys, ara és visible i denunciable (la de persones que l’han patit durant anys interminables!) i es pot combatre.

I no es tracta sols de les persones implicades en la violència; també és responsabilitat de terceres persones. Resulta difícil intervenir en una discussió verbal acalorada on es menysprea la dona? però, quin és el límit? Si sents el teu veí insultar vehement la seva dona, has d’empassar-t’ho? I si comences a sentir cops? T’ho pensaràs dues vegades?

A Andorra existeix el Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere (SAVVG) i disposen del telèfon 181, atès pel mateix Servei en les hores de feina, però disponible les 24 per qualsevol tipus de violència.

A Espanya, el 116, i a França, el 3919

A Andorra, també es pot trucar a la Policia, al telèfon 110.