El sistema de partits

No cal ser un observador gaire avesat de la política andorrana per adonar-se que al Principat hi ha partits polítics, que cada quatre anys se celebren eleccions i que a vegades guanya un partit i a vegades un altre, però el nombre i els noms dels partits que es presenten a les eleccions varien d’una elecció a l’altra. Els partits polítics en la vida política andor­rana canvien força sovint; hi ha naixements i defuncions, entrades i sortides, les majories parlamentàries i els partits a l’oposició canvien.

Com és que al Principat d’Andorra tants partits es fan i es desfan i s’observa una volatilitat tan gran? Per respondre a aquesta pregunta hem d’analitzar la institucionalització del sistema de partits. És a dir, per què el sistema de partits no manté una estructura estable en els noms i el nombre de partits; dit d’una altra manera, per què observem que les sigles dels competidors a les eleccions canvien tan sovint. Caldria, en primer lloc, quantificar la volatilitat electoral per poder comparar amb d’altres països, i refermar quantitativament la impressió que a Andorra molts partits es fan i es desfan. També caldria establir si els partits es fan i desfan per una qüestió d’oferta o de demanda, dit d’una altra forma: són els electors els que amb els seus vots liquiden els partits? O són els partits els que es liquiden abans de les eleccions? I per últim, no estaria de més preguntar-nos si la qualitat democràtica és millor amb un sistema de partits institucionalitzat o no hi té res a veure.

La volatilitat electoral parlamentària a Andorra és alta, molt alta si la comparem amb els països del nostre entorn. La variació de càrrecs electes d’un partit a un altre després de cadascuna de les eleccions andorranes des del 1993 se situa entre la més alta de les democràcies europees o americanes. A Andorra hi ha càr­recs electes de partits de nova planta, d’altres que desapareixen de les institucions i, és clar, el joc electoral que atorga major o menor representació electoral. Ara bé, a Andorra aquests canvis entre legislatures són més grans que a les democràcies del nostre entorn, com ja he dit, i amb la particularitat que a Andorra qui provoca aquest canvis és l’oferta, no pas la demanda. És a dir, els polítics, no pas pels electors. Per què?

Doncs com que els partits polítics se situen entre les institucions polítiques pitjor valorades per la població andorrana, segons les enquestes realitzades a Andorra pel CRES-IEA, és menys costós, des del punt de vista electoral, desmanegar un partit i crear-ne un l’altre de nou que assumir el passament de comptes sota unes sigles cremades. L’elector a voltes no pot castigar una opció política i premiar-ne una altra senzillament perquè a qui vol castigar ja no hi és.

És el comportament racional dels decisors polítics que fan i desfan partits per maximitzar la seva funció d’utilitat, és a dir, maximitzar el nombre de càrrecs electes i guanyar eleccions, no perdre-les. Són aquests canvis en l’oferta de partits els que expliquen els valors de volatilitat tan elevats que observem a Andorra i alhora alimenta la baixíssima valoració dels partits. És una mena de cercle viciós; com que els partits no estan ben valorats es poden fer i desfer sense costos, i com que es fan i desfan no arriben mai a establir lligams sòlids i valorats amb la ciutadania.

Si han tingut la paciència de llegir fins aquí entendran que faig aquesta reflexió perquè soc conscient que el sistema de partits té molts defectes arreu i a Andorra també (n’he sosllevat un de molt important), però crec que les democràcies s’estructuren millor al voltant d’un sistema de partit institucionalitzat i que val la pena treballar per millorar-lo.

Des de les referències a les faccions dels pares fundadors dels EUA en el Federalista (Madison, 1787) fins al dia d’avui la democràcia representativa i els partits polítics han viatjat plegats. “No America without democracy, no democracy without polítics, and no polítics without parties”, ens recordava Clinton Rossiter (1960). Poc importa que considerem un partit polític com una institució amb arrels i finalitats ideològiques, que pensem que es tracta d’un aparell o eina instrumental o que el considerem com a mediador entre els desitjos individuals dels votants que estructuren i simplifiquen les preferències individuals per assolir l’acció col·lectiva del govern; no es pot dissociar el sistema de partits de les democràcies modernes. En aquest sentit es produeix una coincidència excepcional entre els politòlegs; tots estan d’acord que no trobarem un país lliure sense partits polítics; són una condició necessària en les democràcies modernes, i no trobem cap govern democràtic que no s’hi sustenti, els partits polítics són institucions cabdals en els règims demo­cràtics.