La tribuna
Aturada
Entre la calorada i la imminència de les vacances semblaria que el país s’ha aturat, excepte l’obra pública
Les calorades conviden a alentir el pas i, en general, els moviments. Si a més sentim –senten– flaire de vacances que s’apropen, la temptació de deixar-se portar al dolce far niente es fa més que difícil de vèncer. Encara més des de les institucions públiques, inclòs el Consell General a punt de fer la parada estiuenca del calendari de sessions.
L’excepció són els comuns, sobretot pel que fa a les obres públiques que en depenen i es desnvolupen a “tota màquina”, a més de múltiples inauguracions i anuncis de projectes, tot i que alguns semblin tenir la mateixa viabilitat que el programa de Borís I. I en aquest cas la causa també es troba al calendari... electoral, el de les comunals, quan arribi un hivern que ara costa d’imaginar però que tindrem a sobre gairebé sense adonar-nos-en.
La sensació de paràlisi, o d’ajornament indefinit, s’estén arreu. Fins i tot llegíem no fa gaire en aquest mateix diari que l’entrada de Piqué, el del Barça, al FC Andorra encara no s’ha fet efectiva i que trigarà mesos, per obra i gràcia de la paperassa burocràtica.
De l’heliport ha tornat a revifar la notícia que continua sense haver-hi notícia, dit d’una altra manera, que el més calent és a l’aigüera. I parlant de comunicacions, el mateix es pot dir –tot i que en aquest cas, la paràlisi vingui de frontera enfora- de l’aeroport anomenat d’Andorra-la Seu d’Urgell.
I mentre res d’això avança es fan plans per a un aeròdrom civil a Grau Roig, o l’extensió de la xarxa ferroviària des de Porta o des de l’Hospitalet, que exigirien obres de gran complicació tècnica, difícils d’executar sense afectar greument el medi natural i, el més decisiu, amb uns costos inassolibles des dels paràmetres de l’economia nacional, i encara menys del sector públic.
El judici, o més aviat judicis, que haurien de posar el punt final a l’afer BPA es diu ara que començaran al setembre. Però els contenciosos previs, les impugnacions, les denúncies creuades a la Batllia i tot el que envolta aquest terrabastall que els sismògrafs econòmics i socials van detectar el 2015, aviat farà un lustre, tampoc sembla que avanci ni que sigui proper el rescabalament dels qui mereixin en justícia ser compensats. Encara sort que a Suïssa van desbloquejar els capitals mobles i els titulars podran recuperar les inversions... als valors actuals, hagin anat a l’alça o patit pèrdues.
I aquella altra fórmula de Fierabràs, panacea de l’atracció turística i la revifada general que s‘ha volgut veure en el casino, continua ben encallada. Fa poc ha transcendit que, davant el silenci administratiu del Govern, tres de les empreses aspirants a la concessió han demanat a la Batlli, ni més ni menys que l’anul·lació del concurs, la qual cosa portaria el procés a recomençar de zero. Això després que l’òrgan competent piqués el crustó a l’executiu per exigir 3.000 euros a qui volgués retirar el plec de condicions de la convocatòria.
De ben segur que el lector/a recordarà altres afers públics d’una certa transcendència per a l’interès general, més o menys viables i assenyats, que pateixen d‘estancament. Però potser el d’una influència cabdal per al nostre futur col·lectiu és l’acord amb la Unió Europea; d’Associació, perquè els experts no veuen una altra fórmula viable d’encaix en l’espai econòmic continental, quan fa ja dècades que es va obtenir el reconeixement polític entre el conjunt de les nacions, del món i europees –aquestes, en l’àmbit sobretot de la ètica, que és el del Consell d’Europa.
Hi ha qui, més o menys públicament, clama contra aquesta incorporació al mac geoeconòmic que ens envolta. Potser obliden com les pressions dels grans estats veïns han comportat canvis en el sistema propi, incloent-hi el codi penal o com ha tornat a revifar la “col·laboració” bilateral en les dues fronteres contra el contraban, valgui la cacofònica repetició.
Amb tot plegat semblaria que el país està parat. O potser només és un efecte de la “primera” onada de calor angoixant de l’estiu. I compte, que si els meteoròlegs diuen “primera” és que en preveuen més. En tot cas, per a les societats, com a les persones, és aplicable el principi de la bicicleta –sense motor–: qui para de pedalar, i d’avançar, cau.