Blanca i dolça cocaïna

Fa més de sis mesos que és a la presó, a la qual va arribar embarassada i on ha donat a llum recentment, una dona colombiana que s’enfronta a una petició de dos anys i mig d’internament per haver introduït al país nou grams de cocaïna. Sí, llegeixen bé, nou grams de cocaïna, una quantitat de droga que, per exemple a Espanya, de no ser pura es considera per a consum propi (7,5 grams purs és el màxim que es considera consum propi al veí del sud i sempre que es pugui acreditar l’addicció).

Doncs bé, el que seria un escàndol a qualsevol democràcia del món –mantenir sis mesos a la presó una persona per dur nou grams de cocaïna– es veu amb tota normalitat a Andorra. Ni el Col·legi d’Advocats es posa les mans al cap per un període de presó provisional més que desproporcionat i per una petició de pena que no és que sigui desproporcionada, és que és el següent. Un que s’ha passat uns anys cobrint judicis a la Batllia, n’ha vist més d’una condemna a anys de presó per haver estat enxampat amb quantitats de droga que farien riure les justícies d’altres països i ja no diguem els grans narcotraficants. I sempre el mateix argument, més enllà que la pena és la que està marcada al Codi Penal, la singularitat d’Andorra que obliga a castigar amb tota contundència aquest tipus de delictes per evitar que hi hagi consum sobretot entre els més joves.

Un argument que cau pel seu propi pes ja que de consum d’estupefaents n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi continuarà havent es castigui o no els petits venedors de droga –moltes vegades no acaba de quedar clar si el que porten és per a autoconsum o per traficar, vista la poca amb quantitat que porten quan són enxampats– amb penes de presó desproporcionades. I bàsicament perquè aquestes persones, si és que realment estaven al país per vendre droga, normalment són la darrera baula de la cadena.

Mentre ningú farà res per canviar aquesta situació, sembla que seguirà l’immobilisme del Govern respecte a les relacions que manté amb el Regne d’Espanya, que algú qualificaria com a submissió i no pas com a relació. El vergonyós alineament del Govern Martí contra el procés independentista català o a favor de l’unionisme espanyol que ha trencat el que alguns consideren tradicional neutralitat d’Andorra que ha permès al Principat sobreviure no ha tingut cap tipus de benefici per al país. L’autorització per poder realitzar operacions d’aproximació a l’aeroport d’Andorra-la Seu a través del sistema GPS ni està i qui l’esperi per a la darrera de les múltiples dates que s’han donat des d’Espanya que ho faci assegut. Res que pugui ser beneficiós per a Catalu­nya, tot i que ho pugui ser per a un amic d’Espanya com és Andorra, serà aprovat pel govern del veí del sud mentre hi hagi rebels a la comunitat autònoma del nord-est de la península. Només cal llegir l’ambaixador espanyol a Andorra, Àngel Ros, al diari Ara, on respon a la voluntat del nou alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, de tancar un conveni entre el departament de Salut de Catalunya i el ministeri de Salut per tractar pacients a la unitat de cures intensives de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. La resposta de l’exalcalde de Lleida: “La proposta s'ha de negociar entre el govern espa­nyol i l’andorrà. No és competència ni de l’ajuntament de la Seu d’Urgell ni tampoc de la Generalitat de Catalu­nya.” És a dir, que els ciutadans d’aquesta població ja es poden oblidar de ser tractats al centre hospitalari andorrà.