Alimentació infantil

Ara s’ha posat de moda alimentar els nadons, a partir de sis mesos, de manera alternativa i diferent, amb l’anomenat Baby Lead Weaning. Es tracta d’una alimentació teòricament complementària en la qual l’infant a part de prendre el pit, menja fruites i verdures que no estan trinxades, sinó tallades en trossos grans i sencers; d’aquesta manera, diuen, aprenen a tastar els diferents sabors, a escollir el que els agrada i a mastegar encara que no tinguin dents i ho facin amb les genives... potser corren el perill d’ennuegar-se, però els pares que segueixen aquesta fórmula saben el que han de fer. Diuen que les farinetes i el menjar trinxat no són convenients. El fet és que molts d’aquest infants compaginen la llet de la mare amb els trossos que roseguen, i no mengen cap altre producte. També és veritat que almenys estan ben nodrits (puc posar com a testimoni la meva neta i els seus pares que segueixen aquest mètode). Doncs molt bé. En qualsevol cas, per més que estigui demostrat que el mètode és eficaç, a mi em fa patir d’allò més. Òbviament sempre són els pares els que tenen l’última paraula quant a l’educació i la nutrició dels fills. A mi ja em toca veure-ho des de lluny i, això sí, opinar i escriure. Quan jo era petit em van donar farinetes per dinar, sopar i esmorzar. No m’ha creat cap trauma i m’agrada tot (excepte les tripes i les entranyes), així que em poden explicar el que vulguin, però no m’acabo de creure que aquest tipus d’alimentació o de sistema sigui millor per als infants. Són més naturals el trossos grans que les farinetes? En tinc els meus dubtes. Per buscar mètodes alternatius recordo els vistos en algun documental sobre una ètnia perduda al mig de la selva en la qual les mares trituraven el menjar amb la seva boca abans de donar-lo als fills. Així que per innovar i millorar la qualitat de vida dels infants ens podríem anar d’un extrem a l’altre. Estic convençut que amb una mica de suport i estudis complementaris podria desenvolupar un mètode anomenat Baby Mather Therapy, en què s’expliquessin les virtuts del boca a boca, entre les quals possiblement s’inclouria, per dir alguna cosa i sempre en sentit figurat, el fet d’immunitzar el bebè gràcies a les baves de la mama. Perdonin la gracieta, però és que m’ha vingut rodada. I, també, espero que no s’enfadi ningú si aquest article ofèn persones que apliquen amb tota convicció el mètode Baby Lead Weaning. Segur que tenen mil raons per seguir-lo; en qualsevol cas no és la meva intenció ferir ningú, sinó tan sols ser una mica sarcàstic i mostrar la meva preferència pel mètode convencional.