No em toquis els 'clouds'

Com a veí del carrer Riberaygua a tocar de l’antiga caserna de bombers vull dir una cosa ben clara al Govern i al comú d’Andorra la Vella que crec compartiran tots els ciutadans que vivim a la zona: “No em toquis els clouds.” I és que fa dos mesos, tot i que semblen anys, que dia rere dia, de dilluns a dissabte, ens despertem a les vuit del matí no amb els ocellets com hauria de passar en un país de muntanya, sinó amb l’insuportable soroll d’una màquina que ha tingut com a objectiu tallar les pedres que s’han utilitzat per fer per a vianants tot el perímetre del que havia de ser l’edifici emblemàtic d’Andorra Telecom: The Cloud.

Imagino que per la necessitat que tenen els polítics de fer-se la fotografia inaugural abans de marxar de vacances, els veïns de Riberaygua hem hagut de patir l’insuportable soroll de vuit del matí a set de la tarda. Amb dues aturades. Una a les nou del matí, hora d’esmorzar dels treballadors. Respecte d’aquesta aturada, sempre m’he preguntat perquè no la fan abans de començar i així no toquen els clouds a primeríssima hora del matí. La segona pausa és d’una a dos quarts de tres. L’hora de dinar, tot i que sembla més un horari afrancesat que no pas el de les Valls.

És evident que per lluir s’ha de patir i es pot arribar a entendre que les obres comporten soroll. El que ja és menys comprensible és que aquestes obres s’hagin de fer en ple estiu quan tothom té les finestres obertes. I millor no parlar del que deu haver suposat per als operaris aquest treball a ple sol amb temperatures properes als 35 graus i menjant pols durant més de vuit hores al dia. És que, de veritat, qui no hagi viscut el que han viscut els veïns de Riberaygua aquests mesos no es pot fer a la idea del que hem hagut de suportar. Estic segur que de viure als Estats Units més d’un advocat s’hauria ofert a demandar el comú d’Andorra la Vella i aquest hauria estat condemnat a indemnitzar els veïns. del barri.

I ahir, un dia abans d’acabar els treballs, esmorzo amb l’amenaça de noves obres a la zona per convertir aquest espai en les noves oficines d’Andorra Telecom. Ho demano, si us plau, no em toqueu els clouds perquè no sé com puc reaccionar.

I és que el carrer Riberaygua fa anys que s’ha convertit en un espai permanent d’obres. Si no recordo malament durant aquests darrers set anys hem hagut d’aguantar obres per millorar les voreres, obres per canviar el mobiliari urbà, obres per enderrocar l’antiga caserna dels bombers, obres per enderrocar les oficines centrals d’Andorra Telecom i les obres per fer per a vianants el perímetre del fallit The Cloud. I almenys jo, ja n’estic fart. Viure al carrer Riberaygua és insuportable. I és que a més de les obres, patim altres atacs directes. Un dels pitjors és una màquina que neteja el carrer que té un motoret propi i que un cop s’ha assecat el que ha netejat la vorera torna a estar igual de bruta. I de la recollida del vidre, millor no dir res.