Què fa Facebook amb les nostres dades personals

Recentment Facebook ha estat multada per la Comissió Federal de Comerç (FTC, per les sigles en anglès) amb una multa de 5.000 milions de dòlars, per la filtració de dades personals (potser hi ha les seves i les meves) d’uns 87 milions d’usuaris sense que ens ho hagin demanat, a la consultoria Cambridge Analytica. La xifra em va semblar desorbitada fins que vaig llegir que per aquesta empresa multinacional, fundada i presidida per Mark Zuckerberg, representa la facturació d’un mes.

No és la primera vegada que a aquesta empresa de nivell planetari li han de tocar el crostó a causa de fallades en el sistema de control de dades de milions d’usuaris que confiats hi aboquem dades personals, pengem imatges i comentaris amb total impunitat i confiança pensant que només arriben a qui volem.

El tema està generant un debat a nivell nacional i els demòcrates han posat sobre la taula la possibilitat de trossejar, dividir per llei aquestes mastodòntiques empreses.

“Facebook és massa gran per ser vigilada”, ha dit la senadora i alhora candidata presidencial Elisabeth Warren.

Els usuaris d’Internet i de llocs com Facebook però també a Twitter, Google, Instagram no som conscients que les nostres dades personals poden ser manipulades sense el nostre consentiment. Unes dades que estan exposades a la vista de tothom. També de les empreses que davant la demanda de mà d’obra pot accedir-hi i saber coses de nosaltres o de qui sigui que ens poden perjudicar.

El fill d’un amic meu va presentar un currículum prou interessant de les seves aptituds per poder accedir a un lloc de treball d’una gran empresa. I com ell molts d’altres. L’empresa contractant a més del que l’aspirant digui imprès en un paper per accedir a Facebook i altres plataformes, s’assabenta d’anècdotes, de festes, de comentaris que en un moment d’eufòria podem penjar i que poden donar una imatge ben diferent del perfil del nostre currículum. I aquell currículum tan ben treballat i interessant se’n va a la paperera. No sabrem mai si, de l’empresa, el departament de selecció de personal va entrar o no a Facebook, però és una hipòtesi més que probable.

L’afectat en qüestió recordava haver penjat imatges, vídeos, comentaris desinhibits, sense cap mala intenció, però que fan trontollar la bona imatge que solem donar quan elaborem un currículum.

En aquesta mateixa línia fa pocs dies que un Jutjat Mercantil de Madrid ha admès a tràmit la demanda de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) perquè la xarxa social pagués 200 euros a cadascun dels seus usuaris després de saber-se la filtració de dades personals a la consultoria de Cambridge Analytica.

La Unió Europea ja havia sancionat Facebook per pràctiques abusives pel que fa a la manipulació de dades de milers, milions, d’usuaris. Mark Zuckerberg, fundador d’aquest monstre informàtic gràcies al qual s’està enriquint, no té cap dret a utilitzar com una mercaderia les dades que els usuaris, de bona fe, anem penjant com un simple divertiment. La Justícia nord-americana té sobre la taula la possibilitat no sols de multar Facebook sinó assentar les bases per defensar la privacitat dels usuaris d’arreu del món.

Estem immersos en un món globalitzat que, encara que no ens ho sembli, les nostres opinions, imatges, vídeos, twitters, poden ser manipulats. D’aquí ve l’enorme responsabilitat moral i ètica d’empreses com Facebook que mercadeja amb les nostres dades.

El llibre publicat l’any 1949, titulat 1984, de George Orwell (una novel·la política de futur-ficció on descriu un món controlat pel “Gran Germà” que ho controla tot, que ens suggereix pràctiques totalitàries i manipuladores, que ell critica.

La llibertat d’opinió és un dret universal que cal defensar, preservar i practicar. I els governs legislar i protegir. Però deixem de ser ingenus. Hi ha qui no juga net com és el cas que avui ens ocupa.

Hi ha un adagi que recomana comptar fins a cent abans de dir allò que pensem. Però quan estem davant de la pantalla, ja sigui de l’ordinador o del mòbil, solem actuar de manera impulsiva i potser ens en penedim immediatament. Però el mal ja està fet.

Valorem més l’impuls, la immediatesa, l’espontaneïtat, que el contingut. El que importa és que el missatge que enviem digui allò que volem dir un cop hem comptat fins a cent.

Republicans i demòcrates dels Estats Units d’Amèrica ben allunyats políticament coincideixen que Sillicon Valley

–aquest indret paradigmàtic– contribueix a un declivi de la qualitat democràtica pel que fa als efectes nefastos del negoci publicitari sobre el periodisme.

És esperançador que la FTC imposi una multa tan elevada a Facebook, però això no és suficient, ja que cal que es prenguin altres mesures, lleis, legislació més coercitives. Els drets de milions de ciutadans estan per sobre dels milions de dòlars que s’embutxaquen a costa de la bona fe de vostè i de mi.