Mig miler d'ambaixadors oficiosos

Inoblidable. Era en un dels col·loquis del seminari de traducció de poesia del català al txec, quan al convidat d’Andorra se li va acudir esmentar que el Consell de la Terra, protoparlament del Principat, “devia datar” del segle XV. Un dels estudiants i traductor es va apressar a concretar: el 1419. Ve a tomb, ara que es commemoren els sis segles de la creació, i també perquè estarà ja entre nosaltres la trentena llarga d’universitaris participants al XVIII Campus de la Llengua Catalana.

Si el lectorat de Praga ha format centenars d’alumnes en les nostres llengua i cultura al llarg de dècades, i ha ampliat les activitats amb l’aula Carlemany, l’eixamplament geogràfic d’aquesta tasca docent correspon a les successives edicions del campus que ha portat a territoris de l’àmbit lingüístic mig miler d’estudiants de graus superior de tots els continents. Aquest any són 31, un més de la xifra ideal projectada, de centres del Brasil, Polònia, França, Mèxic, els Estats Units i, naturalment, la República Txeca.

Qui diu territoris de l’àrea lingüística vol dir que les dues darreres dècades han fet, fan i amb tota probabilitat faran estades al Principat de Catalunya o a Mallorca, o a tots dos territoris, depenent del color i les ideologies polítiques polític del govern local en cada cas. Però on no n’han faltat mai ha estat en aquestes Valls. Dos estius a la mateixa parròquia, i el tercer a una de diferent, sempre amb implicació del comú corresponent.

El programa preparat per als estudiants, al llarg de la setmana, integra trenta hores de perfeccionament de la llengua, a més de diversos actes culturals i, lògicament, espais per al lleure, adients a les edats de sortida de l’adolescència i entrada a la maduresa, que són pròpies dels universitaris.

Des de diumenge 28 i fins al diumenge següent, 4 d’agost, quan iniciaran el viatge de retorn als llocs d’origen, les divuit noies i els tretze nois dels dos continents tindran la Massana aquest any com a seu principal, sense deixar de banda la majoria de les altres parròquies. I el programa inclou un concert de l’organista txec –nacionalitat gens casual– Michal Novenko, un homenatge –tan merescut com tots els que pugui rebre– a Antoni Morell, que parlem del seu territori massanenc i fins i tot, en la darrera jornada útil, l’ascensió al Comapedrosa.

Però el programa ja l’haureu llegit o escoltat als diversos mitjans, i també les opinions dels joves protagonistes. De les i els que van ser en anys anteriors, alguns fa ja bastants, alguns matrimonis sorgits del lectorat txec i ja amb fills, sempre parlen de les experiències dels estudis i sobretot, i sempre bé, de l’Andorra que van poder conèixer, on van tornar diverses vegades i de ben segur tornaran sempre que puguin.

Des d’aquells primers becaris del Govern, seleccionats al lectorat de la capital txeca per assistir a les Jornades Internacionals de llengua i cultura de Gironella al trencall de segle (1999-2000), i posteriorment ja amb el campus creat a instàncies del lectorat i amb participació de l’Institut Ramon Llull, han estat mig miler ben comptats les dones i homes, llavors noies i nois, els qui han passat per aquesta experiència que recorden amb el bon regust i l’enyor de les vivències juvenils.

Potser aquell estudiant i traductor de Praga ja no recordarà tan automàticament l’any del sorgiment del Consell de la Terra. Però les sensacions positives envers les realitats andorranes apreses, i sobretot viscudes, aquestes no caduquen. I allà on vagin, sempre que en tinguin l’oportunitat, elles i ells seran autèntics ambaixadors oficiosos davant del món; molt probablement, des de llocs de privilegi com a dirigents polítics, econòmics i/o socials, dels seus països respectius.

I aquest serà sempre un capital –immaterial com el classificaria la UNESCO– que tenim i tindrem escampat pel món.