Picar la cresta al trànsit

Amb l’arribada del bon temps, de les tardes llargues i la claror del dia fins gairebé les deu de la nit, passejar pels carrers o estirar les cames una mica més enllà, per trams de carrereta amb vorals amples i segurs, és un costum que cal aprofitar els mesos d’estiu, que ja vindrà l’hivern, amb els dies curts, el fred i la neu per quedar-nos a casa. A les valls d’Andorra, sigui a Andorra la Vella, les Escaldes, Sant Julià, la Massana, no tant a Encamp, Ordino i Canillo, que podem caminar pels afores sense tant trànsit, qui surt a passejar ho ha de fer envoltat de cotxes, de camions, de motos, de vehicles a motor, que no són precisament el millor escenari per reposar i respirar aires bons. És un dels inconvenients que tenen els conglomerats humans amb una alta densitat de població i amb costums plenament de societat motoritzada. I cal saber-hi conviure si entenem el viure en comunitat fer i desfer respectant els veïns, els conciutadans. Una passejada que sigui agradable i tonificant ha de tenir poques interferències sonores, i amb trànsit de vehicles a motor, això a vegades és desitjar gairebé un impossible.

Amb la feina feta pels comuns en matèria de pacificació del trànsit, va calant aquest terme emprat de primer cop a les aglomeracions urbanes, allà on és necessari endreçar o regular la circulació rodada. Experiències com vianalitzar els carrers per on sempre s’havia circulat, o de tallar-los al trànsit temporalment contribueixen a poder tenir un entorn prioritari per als vianants. I s’agraeix poder-ne gaudir, poder-hi passar lliures de l’anar i venir de sorolls de cotxes i de motos.

Cal valorar els esforços que fan les diferents administracions per pacificar el trànsit. Però no es pot abaixar la guàrdia en els carrers i en les carreteres on la circulació passa a totes hores tots els dies de l’any. Si els quatre gats que passen rabent i sorollosos no són advertits de la seva conducta incorrecta, els controls han de ser constants i les multes per infraccions de trànsit aplicades sense contemplacions. Quan els pocs inconscients que tots sabem i hem vist passar amb el cotxe deixant una ratlla de fum circulen a velocitats prohibides i temeràries, la policia o el servei de circulació dels comuns els ha d’empaitar i fer-los passar les ganes de córrer, ja que malbaraten la qualitat de vida de les persones i posen en perill fins i tot la pròpia vida i la d’altres conductors i vianants.

I més sorollosos, encara, els que van amb moto i de cop i volta acceleren i, amb una petarrera molesta i desagradable en extrem, enfilen recte o entre cotxes fent ziga-zaga, sense importar-los si molesten, si el soroll es posa al cervell dels vianants o de si se salten les més elementals i obligades normes de circulació. Jo no sé si a aquests motoristes –bàsicament jovenalla a qui cal educar- tan agressius se’ls atura quan se’ls detecta, però a vegades sembla que circulen com si fossin els amos i senyors i que ningú fa res per advertir-los del seu tan poc solidari comportament, ben al contrari, més aviat insolidari i irrespectuós.

Cal picar la cresta, i així i només així s’assolirà la seguretat dels vehicles que circulen i de qui va a peu. I dient trànsit volem dir trànsit rodat: cotxes, camions, autocars, motos i bicicletes, que aquestes últimes són vehicles que, tal com diu el codi de la circulació, han de respectar les normes igual que els altres vehicles. Les referències dirigides als ciclistes, que llegim als panells d’informació de les carreteres, són ben evidents: “Ciclista, facilita els avançaments”, cosa sobrera, que ni s’hauria de dir, perquè és norma de qualsevol vehicle posar-se ben a la dreta quan un altre el vol avançar.

I a vegades hi ha bicicletes que van pel bell mig del carril i no tenen la mínima intenció de facilitar l’avançament. Per això el servei de mobilitat, que espia amb les càmeres els comportaments, ha de fer aquests advertiments. Cap és sobrer, perquè els comportaments poc adequats al volant poden comportar situacions de perill. I només picant la cresta, que vol dir sancionant els qui se salten les normes de manera flagrant i sorollosa, la pacificació del trànsit serà algun dia una realitat que donarà mesura del grau d’educació assolit.