Observador sense escarafalls

La civilització, diuen, que és un estat avançat de la societat humana, amb un grau considerable de complexitat, de riquesa cultural, urbanitat i bones maneres, és a dir, el civisme oposat a la barbàrie. Hi ha un procés positiu que ens porta a la civilització. I una descomposició que ens porta a la decadència.

Exemples? N’hi ha molts. Pensem en l’enfonsament de la civilització burgesa d’Alemanya a causa del feixisme, és a dir, el nazisme, Hitler, i els seus fanàtics totalitaris i psicòpates assassins.

En principi, la civilització s’aplica a un conjunt de països –civilització europea, hispànica i anglosaxona, però també a una nació– civilització francesa, itàlica, o fins i tot a una època, per exemple la civilització del renaixement europeu.

Tota civilització tendeix a expulsar aspectes de la barbàrie, però n’admet d’altres. La civilització xinesa martiritzava les dones amb els embenats als peus. La civilització romana era esclavista. També ho foren Anglaterra i Espanya. No parlem de la civilització russa –Tolstoi, etc.– amb el tracte humiliant als pagesos, esclavitzats, fins a la resolució del 1917. I després....

Tot aquest preàmbul va lligat a un concepte i una manera de ser que se’n diu civisme, els bons models de convivència pública, absolutament necessaris i essencials per fer la vida suportable a les persones, i sobretot en condicions de civilització i democràcia lliberal.

La bona educació, la civilitat, els bons modes, els respectes pels béns públics (de tots) malauradament no és que es perdin com diuen moltes persones, és que tota la societat actual en la qual vivim ens porta a la barbàrie, a la destrossa. També a Andorra, a la qual no estem acostumats. Les fronteres, ai les fronteres!, ens en salven, diuen cofois.

I què succeeix? Que a Andorra no hi estàvem acostumats, almenys a saber-ho. Potser en altres èpoques també hi havia situacions salvatges, però hi havia més consciència d’amagatotis. No s’exhibien tant. I com que sempre hem gaudit i explicat de viva veu que la seguretat ciutadana, el pacifisme, el civisme, la pau i la tranquil·litat durant segles han estat elements identificadors de la nostra societat andorrana, oberta, per altra part, davant de certs actes de neciesa, de descontrol i de manca de respecte per a persones i coses, el món mental i psicològic se’ns destrueix. Jo no m’escandalitzo, perquè, fins ara, havíem estat un oasi, en un món on tothom vesteix igual, actua igual, fa exactament el mateix (les excepcions confirmen les regles), que és el que pretenen els més poderosos, i per tant, també es fan les mateixes bestiese i grolleries. I tothom diu la seva: “S’ha de parar com sigui”, sí, és clar! S’han perdut els valors, “sí, és clar!”. I, esperin. És un tema d’educació profunda. I de llarga durada. Els pares i mares, els mestres i professors, els representants de les institucions públiques..., tota la comunitat en som responsables. Em parlen “dels botellons” de Santa Coloma, al costat d’una benzinera. Veig a primera hora del matí, que hi ha passejadors de gossos –que com que és molt d’hora– i deixen pixar i cagar els gossos, i romanen tan amples, pensant que ningú els veu, sense netejar res. No ho farien pas a les 12 hores del migdia, i no són joves! Són –m’imagino!– persones provectes i madures, pares o no de família, però provectes, això segur! Revisem el nostre comportament diari: quants responen a l’ascensor el bon dia? Quants, quan entren a un bar o restaurant i veuen algú que menja, diuen “que aprofiti”? Quants no es paren a un pas de vianants quan creua un vell (com jo) o una persona gran, amb un bastó per poder sostenir-se?

I, per favor, el respecte per la policia no es perd perquè un cap de Govern pugui dir-los que són gremialistes! El respecte per la policia (dic respecte , no por) és quelcom que hauria de ser gairebé innat. I, d’acord amb les “proporcionalitats “ o “desproporcionalitats”, la qual cosa és una altra qüestió que també cal tenir en compte, però per a mi no és cap excusa, ni per a la policia ni per a la massa.

Però, senyores i senyors, que donen a les televisions sinó brutalitat, mala educació,crim s, barbàrie o pornografia?

Andorra creix –massa , segurament al meu modest entendre– i, per tant, també la massificació porta el trossejament de la persona humana que va convertint-se en un pur individu aïllat (excepte pels telèfons mòbils), i “superheroi”, i a voltes, en simple membre del que se’n diu la massa.

L’altre dia, una gran persona em deia que ja havia perdut el sentit dels sentiments. Jo penso que ho deia només per dir-ho, perquè els sentiments és el que fa que siguem respectuosos amb els altres i, per tant, més civilitzats. Amb més valors. El gregarisme incívic que hem vist darreramen cada cop tindrà més ressò. Solucions? No ho sé. Només amb la força certament no n’hi ha prou. La prevenció i l’educació, aquesta sí, global. Però qui pren el brau pels corns? Jo només sóc un observador que intenta ser lúcid i no escandalitzar-me pel camí que més tard o més d’hora també arribarà a Andorra. Si no ha arribat ja!