Evolució del turisme a Canillo i Andorra

Fins a mitjan segle passat els turistes a Andorra eren molt escassos. Venien alguns excursionistes, sobretot francesos, que coneixien les Valls, i també a Escaldes per les aigües termals. Un dels hotels més vells que van començar a treballar amb els turistes de Catalunya era l’hotel Bonell, a Soldeu.

El 1936 a França el president Léon Blum va votar 15 dies de vacances pagades (“les 15 jours de congés payés”) i la setmana de 40 hores de treball. Aquesta classe d’obrers francesos va preferir anar a passar les vacances al mar perquè no l’havia vist mai. Andorra era gairebé un país desconegut, les carreteres eren intransitables. El 28 de febrer del 1956 a França es van implantar tres setmanes de vacances; en endavant, el 20 de maig del 1965, van ser quatre setmanes. Quan el president Mitterrand va governar va posar cinc setmanes de vacances i de treball 35 hores per setmana. Aquest fet va provocar que a Canillo comencés a haver-hi algun hotelet (Hotel Canigó, Modern, Roc, Comerç, Oller, Armany) i sobretot es van obrir els càmpings (Bona estada, Armany, Pla i més tard el càmping Casal i Santa Creu). Els turistes de càmping eren tots francesos i s’hi estaven tres setmanes o un mes, a partir del 14 de juliol, quan es tancaven les escoles. Els hotelets s’anaven omplint i alguns dies de molta afluència els hotelers enviaven els turistes a cases particulars que tenien habitacions lliures.

L’església més visitada de Canillo era Sant Joan de Caselles i la senyora Júlia Rosell, de Cal Toni de Canillo, que en pau descansi, m’havia explicat que collien amb altres nenes ramets de flors, es posaven al voltant de l’església i les oferien a les senyores franceses. Algun franc s’hi guanyaven.

Tornem als càmpings; va ser l’època daurada de les botigues d’alimentació i de records. Aquest turisme exclusiu d’estiu va durar fins als anys setanta.

El 1963 es va construir el telecabina de Soldeu i el turisme d’hivern va començar a créixer. Ara és la gran riquesa de Canillo i d’Andorra. Els hotels s’han multiplicat, igual que els pisos turístics i altres. Els hotels familiars han desaparegut i de càmpings també en queden pocs. Alguns grans hotels tanquen després de la temporada d’hivern i a l’estiu acullen més aviat grups de joves que fan estades esportives (piscina, patinatge...) i altres grups. En temporada baixa (primavera i tardor) el turisme a Canillo s’ha empobrit, ja que molts hotels estan tancats, en detriment de les parròquies baixes (Andorra la Vella, Escaldes-Engordany), perquè els establiments (hotels i altres) estan oberts tot l’any. Acabo dient que enyoro molt els anys seixanta, anys de la meva joventut, perquè el jovent de Canillo es bar­rejava amb els joves turistes i es feien festes alegres i pacífiques. També algun canillenc va trobar parella en aquell turisme d’estiu.